DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATFUSTER m.
|| 1.
Qui treballa la fusta i fa mobles i altres objectes d'aquest material; cast. carpintero. Qui vol esser fuster ha mester maestre qui sia fuster, Llull Cavall. 9. L'umil fuster no gosa alçar la vista, Verdaguer Flors 85. Fuster primater: el qui fa obra fina de fusta i mobles casolans. Fuster de pla: el qui fa mobles corrents. Fuster carreter (or., occ.), o fuster comú o groller (mall.): el qui construeix i adoba carros, arades, peces de sínia, etc.
|| 2. Picot, ocell que té el bec llarg i molt dur (Cadaqués); cast. pitorreal.
Fuster: llin. molt estès, especialment al País Valencià i a l'illa de Mallorca.
Fon.: fusté (pir-or., or., occ., bal., alg.); fustέ (Esterri, Sort, Tamarit de la L.); fustéɾ (val.).
Intens.:—a) Augm.: fusteràs.—b) Dim.: fusteret, fusteró.—c) Pejor.: fusterot, fusteretxo.
Etim.: del llatí fustariu, mat. sign.