DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATMALTRACTAR v. tr.
Tractar malament; cast. maltratar. Lo comte Joan de Empóries maltractava a hun cavaller, Pere IV, Cròn. 398. Exorbaren e maltractaren lurs fills, Metge Somni iii. Veurà que no deuen | ab mà tan fexuga esser maltractats, Brama llaur. 249. No agrediríem ningú que primerament no ens hagués maltractat d'obra, Ruyra Parada 52.
Fon.: maɫtɾəktá (or., bal.); maɫtɾaktá (occ.); maɫtɾaktáɾ, maɫtɾatáɾ (val.).
Etim.: compost de mal (art. 2) i tractar.