DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADÉU interj.
de comiat; cast. adiós. Digues adeu a ta mare, | a ton avi: Deu vos guard, Maura Ayg. 41. Adéu, simpàtichs jovenets, adéu! Ruyra Parada 11. No veya de vostra tenda, | gran Deu, les estrelles d'or. | Les vegí per entre'ls arbres, | y adéu floretes del bosch, Verdaguer Idilis. Adéu, alats salteris, aucells que'm despertàreu, Atlàntida, vi. Adeu, Cap de Formentor, | adeu, Mallorca estimada; | adeu, cors de gent honrada; | adeu, ventura y amor, Costa Agre Terra, 43.
|| m. (usat com a subst.): Ja l'hora ès arribada, l'hora del trist adéu, Salvà Poes. 119. Per tot arreu responen tristos adéus, Ruyra Parada 11. ¿Per què no cantes ara nostre mortal adéu? Costa Trad. 174. Sobtant els adéus de la comitiva, Pons Auca 282. || S'usa per expressar que una cosa ja està acabada o perduda. Adeu bon temps e bona sort, | adeu mon solàs e confort, Martí Garcia (Cançon. Univ. 218). «Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera!» (refr.).
    Fon.: əðéu (or., bal.); aðéw (occ., val.).
    Etim.: és una locució el·líptica procedent per a Déu siau o d'altres frases semblants.