DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATAPANYAR v. tr.
|| 1. Posar en bon estat qualque cosa rompuda o malmesa; cast. arreglar, componer, remendar. «Farem apanyar el rellotge» (Durro, Fraga, Tamarit de L., Gandesa, Tortosa, Alcalà de X., Cast., Val., Al.). «Pel camí no s'hi pot passar: s'ha d'apanyar» (Massalcoreig). «També estan apanyant los carrers» (Tortosa). Tamé hagueren pogut apanyar este camí, Guinot Cap. must. 37.
|| 2. Posar qualque cosa en orde o així com cal que estiga; cast. arreglar. Per estar ocupats en apañar lo teatro, doc. a. 1639 (BRAE, ii, 545).«Vicentet, si vas a França, | pujaràs al meu vapor | i voràs a Vicenteta | que s'apanya el mocador» (cançó pop., Alcoi). Mentre la cosidora s'apanyava al cos l'airós mocador gran, Oller Pap., cap. iii.—a) (especialment) Empernar dues peces unides de costat una amb l'altra (Barc.).
|| 3. Preparar, arreglar. a) Posar oli, vinagre i sal a l'enciam, al bullit o a una altra menja (Benavarre, Alacant).—b) Posar a la terra fems o adob per fer-la més productiva (Gandesa, Tortosa).
|| 4. refl. Guarir-se, posar-se bé d'una malaltia (Lleida, Tortosa, Morella, Val.); cast. restablecerse. «Mon pare s'ha apanyat ben bé de la malaltia» (Lleida, Urgell, Val.). «Saluda ton pare, i que se apanye pronte» (Morella).
|| 5. Esmenar, corregir; cast. arreglar. Tot se apanyarà, si Déu ho vol. Vilanova Obres, iv, 143.
|| 6. refl. Enginyar-se, posar els mitjans per obtenir alguna cosa (Cat., Val.); cast. apañarse, componérselas. Resta-hi a Castellar, que jo ací prou m'apanyaré amb aquest fillet, Massó Croq. 147.
|| 7. Esser útil, fer servei (Val.); cast. acomodar. «No m'apanya» (Martí G.).
|| 8. iròn. a) Tupar, pegar. «Ja l'apanyaré, ja!» (Vic).—b) refl. Posar-se alegre per excés d'alcohol (Val.).
Refr.—a) «Mal li va al que no s'apanya» (Alcoi).—b) «Qui no apanya la gotera, apanya la casa sencera» (Vinaròs, Cast., Val.).
Fon.: əpəɲá (pir-or., or., bal.); apaɲá (occ., Maestrat); apaɲáɾ (Cast., Val., Al.).
Sinòn.: adobar, compondre.
Etim.: format damunt pany.