DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT
CANYAMEL f.
Planta arundinàcia de l'espècie Saccharum officinarum; cast. cañamiel, caña de azúcar, cañaduz. També es diu canya dolça o canya de sucre, i els mateixos noms es donen a la planta Sorghum saccharatum, que s'usa com a farratge. La lur esca no t'era bresca ni canyamel, Spill 6533. Xupau qualque canyamel, Valero Fuster, «Cançó de les dones», 34. Millor li sabran que les canyamels, Proc. Olives 448.
Canyamel, topon.: partida rural i platja situada en el terme de Capdepera (Mall.).
Fon.: kaɲəmέɫ (or.); kaɲamέ̞ɫ (val.); kaɲəmέ̞ɫ (bal.).
Etim.: del llatí canna mĕllis, mat. sign.