DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARABASSETA (i sa var. carbasseta). f. dim. per carabassa.
|| 1. Planta de la família de les cucurbitàcies: Cucumis colocyntis (Viladrau).
|| 2. Carabassetes pudentes: aristolòquia, herba medicinal (Martí G. Dicc.).
|| 3. Carabasseta de cascall: cabeça de cascall (Castelló de la P.)
|| 4. Carabassa buidada per servir de recipient de líquids, per contenir pólvora, etc. Vna carabaceta ab vi, doc. a. 1458 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Teniu aquestes dues carabassetes: en la una hi ha aygua del pou sant, Vilanova Obres, xi, 255. «Ses dones de Llucmajor | no saben beure en gerreta; | només en carabasseta, | aigordent de sa millor» (cançó pop. Mall.).
|| 5. Recipient de forma semblant a una carabassa vinatera. Una carabasseta de vidra, doc. a. 1490 (arx. Cúria Fumada de Vic).
|| 6. La bufeta del porc, que es farceix a manera de botifarra (Vilanova de M.).
|| 7. Anella de forma semblant a un 8 o aproximadament triangular que va al cap de cada cama de l'anquer de l'arada (Vilafr. del P., Igualada) o que serveix per passar la corretja dels guarniments (Gir.).
|| 8. Peça de fusta que els segadors es posen a la mà esquerra per no fer-se talls amb la falç (Vinaròs).
|| 9. Malnom que es dóna al soldat invàlid (Un Mall. Dicc.).
|| 10. Anar en carabasseta: anar amb el cap descobert, sense cobricap (Ciutadella, Ferreries).
|| 11. Nom d'un joc de noies (val.). A Sanet s'hi juga en aquesta forma: Una de les noies es posa dreta, i les altres també, a distància, davant ella. Aquella diu: «Carabasseta!» Les altres contesten: «Gembla!» Aquella diu: «Fort fort, a...» (anomena una de les jugadores). La jugadora que anomena, arranca de córrer cap a la que la crida, i les altres li pitgen darrera pegant-li sempre que li poden arribar, fins que ella arriba a mare.—A Pego, aquest joc es diu carabasseta tric trec. A Castelló de la Plana hi ha un altre joc que es diu carabasseta de Paulí, i s'hi juga d'aquesta manera: hi ha l'ama asseguda, que té agafada la que para, amb el cap damunt la falda d'aquella; posa en secret noms a les altres i diu: «Carabasseta de Paulí». Elles diuen: «Aquí, aquí». Ella replica: «Quatre de pa i quatre de vi». Elles contesten: «A Peret de la molí». Ella diu: «Que vingue N... i peguelí». Ve la noia que ha estat cridada amb el nom postís, i pega a la que para, i després aquesta ha d'endevinar quina és que li ha pegat.
    Loc.
—Esser com Sant Roc i la carabasseta: esser dos companys d'estatura molt desigual.
    Fon.: kəɾəβəsέtə (Tarr., Maó); kaɾaβaséta (Tortosa, val.); kəɾəβəsə́tə (Mall., Ciutadella); kəɾβəsέtə (Empordà, Barc., Olot).