DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CATXAR v.
|| 1. Pitjar, empènyer cap avall; fer força pel propi pes (Conflent, Empordà, Gir.); cast. cargar (fer pes damunt una cosa), ceder (abaixar-se pel pes excessiu). «Sa teulada catxà amb es pes de sa neu» (St. Feliu de G.). «Aquesta paret ha catxat»: ha fet moviment, està en perill d'esbucar-se (Terrades).
|| 2. Estrènyer la mà a qualcú en senyal d'amistat o de cortesia (Camp de Tarr.); cast. estrechar la mano, chocarla. Catxant-la ab en Diderot, qui admet, somrient y digne, lo salut, Querol Her. 103.
|| 3. Tenir acte sexual (Ll., Torà, Camarasa).
|| 4. Vèncer qualcú en la conversa, deixant-lo impossibilitat de contestar (Un Mall. Dicc.); cast. chafar.
|| 5. Burlar, atabacar; sorprendre algú amb un resultat contrari al que esperava o desitjava (Mall.); cast. chasquear. «Ès viva aquesta jove, però jo la catxaré cert, an aquesta pòlissa» (Menorca).
|| 6. Prendre, apoderar-se de les coses d'altri. S'usa especialment entre jugadors de cartes. «Catxa-li un trumfo» (Aguiló Dicc.).
|| 7. Tirar la ballaruga encordada o baldufa damunt un objecte per fer-lo sortir del rotle (Gandesa).
|| 8. Deixar aturat en balcó, finestra, teulada, etc., una cosa que s'ha tirat en l'aire (Vendrell). «Catxar la pilota».
    Fon.: kəʧá (pir-or., or., bal.); kaʧá (occ.).
    Etim.: incerta, però sembla procedent del castellà acachar «ajupir», del llatí coactare, ‘premsar’ (V. acatxar).

2. CATXAR v. tr.
Amagar (Empordà). Vaig catxar-me darrera la porta... per descobrir son fatal secret, Ruyra E-Ch 29-30.
    Etim.: pres del fr. cacher.

3. CATXAR v. tr.
Expulsar (Alg.). Axí la sogra ne l'a catxara de casa. Primé de na la catxà..., rondalla algueresa (Guarnerio Cat. Alg. 302).
    Etim.: pres de l'italià cacciare, mat. sign.