DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCORCOLL m.
Acte d'escorcollar; cast. registro, escrutinio, investigación, rebusca. E deuen hauer de tota moneda que's trobe en l'escorcoll, Consolat, c. 321. La sancta Emperadriu... trobà menys la sancta creu..., e de fet féu acórrer als portals de la ciutat per fer escorcoll e per fer tal justícia, si la trobava, que fos nomenat per tot lo món, Pere Pasqual, Obres, i, 54.
    Fon.: əskuɾkóʎ (or.); askoɾkóʎ (occ., val.).
    Var. ant.: escorcoy (Muntaner Cròn., c. 133; Ardits, i, 18, a. 1391).
    Etim.: derivat postverbal de escorcollar.