DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. GREGAL m.
|| 1. Vent del Nordest (or., val., bal.); cast. gregal.
|| 2. fig. Persona xerraire (Tossa, ap. Aguiló Dicc.).
    Refr.—a) «Gregal la mou, llevant la plou»: significa que el vent gregal sol esser precursor de pluja.—b) «Vent de gregal, mal!» (BDC, xviii, 229).—c) «En gregal, ni peix ni pardal»: significa que aquest vent no és favorable ni a la pesca ni a la caça.—d) «Gregal matiner, gregal trapacer» (BDC, xviii, 229).—e) «El gregal i el xaloc, porten fred i porten foc».—f) «Gregal, mar picada i sola banyada» (Mall.).—g) «Si és gregal i brusca dura, pescada segura» (Mall.).—h) «Gregal mallorquí, tramuntana a Maó» (Mall.).—i) «Quan les boires corren de garbí, gregal fi» (BDC, xviii, 229).—j) «Guergal, aigua a la canal» (Ross.).
    Var. form.: gargal (Avuy bufa es gargal, demà es llebeig, Aguiló Poes. 186).
    Fon.: gɾəɣáɫ (Mall., Men.); gɾeɣáɫ (Tortosa, Vinaròs, Peníscola, Oropesa, Cast., Val.); gəɾɣáɫ (Rosselló, Empordà, Costa de Llevant, Mall., Men., Eiv.); gaɾɣáɫ (Ametlla, Cast., Cullera); ɟəɾʝáɫ (Palma, Manacor, Pollença); ɟəɾʝέ̞ɫ (Felanitx).
    Etim.: del llatí graecale, ‘pertanyent als grecs’.

2. GREGAL adj.
Gregari. S'Estat ho engoliria tot dins un absolutisme gregal, Aurora, 228.