DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLANTERNER, -ERA m. i f.
|| 1. Portador de llanterna; cast. farolero. Bergant al Grau | te poràs fer | o lanterner | de cap de guaytes, Spill 882.
|| 2. Fabricant o venedor de llanternes; cast. linternero. Es doblés gastats amb alimares, passaren dins ses butxaques des cerés, oliés y llenternés, Ignor. 27.
|| 3. Llauner; menestral que treballa en objectes de llauna (Val., Sueca, Gandia, Mall.); cast. hojalatero.
|| 4. Persona que va plena de llanternes, de taques a la roba (Men.); cast. pringoso.
|| 5. Ploraner, que es queixa sense motiu, que sempre gemega (Morella, Benassal).
    Fon.: ʎəntəɾné (or., bal.); ʎanteɾné (occ., Maestrat); ʎanteɾnéɾ (val.).
    Etim.: del llatí lanternariu, mat. sign. || 1.