DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RUSCA f.
|| 1. Escorça d'alzina surera no treballada (Empordà, Gironès, La Selva). Lo suro o rusca: Cortex suberis ustulatus, Pou Thes. Puer. 16 vo.
|| 2. Tros de pela de suro bullida i premsada, que serveix com a estora per a tenir els peus calents (Empordà). Una rusca, una saca... li servien d'escut contra les agressivitats del cel, Bertrana Herois 22.
|| 3. Tros de soca buidada que serveix per a posar hi gra (Aguiló Dicc.). (V. rusc || 1).
|| 4. Bugader (segons Griera, en BDC, xvi, 7).
Rusca: llin. existent a Ger, Meranges, Sabadell, Berga, Barc., etc.
    Loc.
—Raspós o aspre com una rusca: es diu d'una cosa molt aspra o d'una persona aspriva (Empordà). D'un teixit més raspós que una rusca, Ruyra Pinya, ii, 83. Tros de rusca: persona molt esquerpa o poc amable.
    Fon.: rúskə (or.).
    Etim.: del cèltic rūsca, ‘escorça’.

2. RUSCA f.
Gana forta de menjar; fam (mall., en llenguatge familiar). Tenir (o dur, o patir) molta rusca: tenir molta fam. Sa rusca y sa set el petxucaven, Ignor. 2. L'homo duya molta rusca, y pega un parey de cuyerades a cada ribell, Alcover Rond. i, 134.
    Fon.: rúskə (mall.).