DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ROT m.
|| 1. Expulsió sobtada, i generalment sorollosa, de gasos de l'estómac per la boca; cast. eructo, regüeldo. Pet de col, rrot de rraua, Libre de tres n.o 134. Rot: Ructus: Regoldo, Nebrija Dict. Respiració enseguida de rots: Ructuosus spiritus, Lacavalleria Gazoph. a) Rot de bou: planta de la família de les compostes, espècie Chrysanthemum segetum, de fulles oblongues i flors grogues; cast. mohino, corona de rey. També s'anomena ull de bou.
|| 2. Mocador de butxaca, en l'argot dels malfactors. D'un camp hi escarbat un núvol, una llima... i dos rots, Vallmitjana Crimin. 32.
    Loc.—a) Rot o no rot: passi el que passi, tant si volen com si no volen (Empordà).—b) Fer més badalls que rots: passar molta fam (Vallès).—c) Vindre el rot a la gola, a algú: venir-li a la memòria o a la boca un pensament quan ja n'ha passat l'oportunitat (val.).—d) Encara no és rot, ja és agre: es diu referint-se a un qui aconsegueix o fa una cosa abans que en sia el moment oportú (val.).—e) Ser capaç de fer amb un rot un sopar agre: tenir mal caràcter, esser aspre, mal de sofrir (val.).—f) No valer un rot d'una puta: esser una cosa o persona completament inútil, no servir per a res (Empordà).
    Fon.: rót (or., occ., val., bal.).
    Intens.: rotàs, rotarro, rotet, rotot.
    Etim.: del llatí vg. rŭptu, var. de rŭctu, mat. sign.

2. ROT, ROTA ant. part. pass.
de rompre; cast. roto. Injuriosa cosa és que hom vestit de vils draps e de rots e de sutzes, que siga de costa al noble rey, Llull Cont. 6, 16. Sec ab lo pagès en la taula on havia negres tovalles e rotes, Llull Arbre Sc. ii, 378. En aquela donació és rot lo vincle de la substitució, Cost. Tort. VI, v, 5. Per tots fon rota | la sgleya tota, Spill 10647. No cal per açò tembre | que per aquell ella romanga rota, Ausiàs March, cxvi. a) Rot, m.: part de la pastura donada en nedo, dins la qual es fa entretenir el ramat durant el dia, abans de donar-li el tros de nedo següent (Cerdanya).
    Etim.: del llatí rŭptu, ‘romput’.