DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

XICOIRA (i ses var. dial. xicòria, xicoina, xicoia). f.
|| 1. Planta de la família de les compostes, espècie Cichorium intybus, de tronc dret i flexuós, fulles molt peludes pel raquis, les inferiors runcinades i les caulinars lanceolades, i flors blaves; cast. achicoria. Endívies o xicoyres, Agustí Secr. 41. Cama roja, xalesta xicoira, | d'un cel sense boira | retraus la color, Salvà Ret. 92. Alguna plata de xicoies cullides pels prats, Virós 19. Més concretament en diuen xicoira amarga, per distingir-la de les altres plantes anomenades xicoira.
|| 2. Xicoira dolça: a) Planta de la família de les compostes, espècie Chondrilla juncea, de tronc dret, fulles caulinars lanceolato lineals, flors grogues; cast. ajonjera.—b) Planta de l'espècie Cichorium endivia (Garrotxa), més coneguda amb els noms d'escarola i endívia.
|| 3. Xicoira grossa o Xicoira gran: planta de la família de les compostes, espècie Lactuca perennis, de rizoma gruixut, tronc dret, fulles blanes, glabres, les inferiors pinnatífides, les superiors lanceolades, flors blanques o violàcies; cast. lechuga azul.
|| 4. Xicoira de burro: planta de l'espècie Taraxacum officinale (Garrotxa, La Selva); cast. diente de león.
|| 5. Planta de l'espècie Taraxacum pyrenaicum (Cadí, Manyanet, al Pallars, segons Masclans Pl. 210).
Xicoira: llin. existent a L'Estartit, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Torroella de M., etc.
    Fon.: ʃikɔ́јɾə (pir-or., or.); ʧikɔ̞́јɾa (Tortosa, País Valencià); ʃíkɔ̞́јɾə (bal.); ʃikɔ́јə (Conflent, Cerdanya, Solsona); ʧikɔ́јa (Senterada); ʃikɔ́ɾiə (or.); ʧikɔ̞́ɾia (val.); ʃikɔ́јnə (Garrotxa); ʧikɔ̞́јna (val.).
    Sinòn.: || 1, cama-roja, masteguera:— || 2a, màstec, masteguera, llonja;— || 2b, escarola, endívia;— || 4, lletsó, queixals de vella, pixallits, pixacà, apagallums, angelets, bufallums.
    Etim.: del llatí cichoria, pl. de cichorium, mat. sign. ||1, amb la c- convertida en ʃ probablement entre els mossàrabs.