Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. abonar
veure  2. abonar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ABONAR v. tr.: cast. abonar.
I. || 1. Fer tornar bo. «Abonarse lo temps: tranquillor; abonarse el tiempo» (Nebrija Dict.).
|| 2. agric. Adobar la terra amb fems o altres substàncies per fer-la més productiva.
II. || 1. Reconèixer com a bona una persona o cosa. Lo seu pare no ha volgut may abonar-lo per a fill seu, Lacavalleria Gazoph Si vos fugiu no sereu abonat, ibid.
|| 2. Concedir a algú la raó, reconèixer que diu ver, mostrar-s'hi conforme. «Tot açò que dius jo t'ho abon, però hi ha açò altre» (Men.).
|| 3. Autoritzar algú per fer una cosa. L'esser ell tan petit no vos abona | per a mesclar la fel a lo meu plor, Ruiz Poes. 91.
|| 4. Afirmar i certificar. Habilitat y tot lo demés que es menester abonar en la persona del agregando, Ordin. Univ. 1638, 73 v.
|| 5. Sortir fiador d'algú, respondre per ell, treure cara per ell, defensar-lo. No tingau temor, jo vos abonaré, Lacavalleria Gazoph. Que si'm toca una filagarsa de roba, vostè'n patirà; tinch qui m'abona, Vilanova Obres, xi, 202.
|| 6. Consentir i aprovar actes d'algú. «Tot li ho abones, al xic» (Benassal). «¿Com s'ha de corregir, si, a compte de castigar-lo, encara l'abonen?» (Massalcoreig). Fins a fer la ploramiques, si calia, per tal que el seu pare l'abonés com sempre, Virós 207.
III. refl.
|| 1. Aprofitar-se d'una avinentesa per tenir guany damunt algú. «T'hi has ben abonat» (Llofriu). «¡Com t'hi abones!» (ibid.).
|| 2. Sortir fiador d'algú, oferir-se a pagar per ell. Huy es nat y huy se abona | per pagar lo que Adam feu, Cançon. Nadal.
|| 3. Accedir, venir bé a fer alguna cosa. «Per treure'l d'es compromís, me som abonat a pagar-li sa setmanada» (Mall.).
    Fon.:
əβuná (Barc., Gir., Tarr., Men.); aβoná (Lleida, Maestr.); aβonáɾ (Cast., Val.); əβoná (Mall.).
    Conjug.:
regular, com la de cantar.
    Sinòn.:
I || 1, abonançar; || 2, adobar, femar.—III || 1, fer-se bo.
    Etim.:
format damunt bo.

2. ABONAR v. tr.: cast. abonar.
|| 1. Admetre i apuntar en compte una partida.
|| 2. Pagar una quantitat. Per abonarli sa paga li fan presentá es papés, Ignor. 58.
|| 3. Posar preu. «¿A quin preu l'aboneu, lo blat?» (Massalcoreig).
|| 4. refl. Pagar certa quantitat per un temps determinat, per poder assistir a un espectacle o gaudir per cert temps d'un servei (periòdic, llum, etc.). Vols que me abòn per anà cada vespre an es teatro? Roq. 50.
    Etim.:
del cast. abonar (=fr. abonner).