DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABRASAR v. tr.
|| 1. Cremar, consumir una cosa per mitjà del foc reduint-la a brases; cast. abrasar. Tota la vila s'abrasà de foch, Muntaner Cròn. 125. Tost lo caxó... fon ben cremat, tot abrasat, Spill 3598. Les quals [flames]... abrasaren lo niu ensemps ab los fills de l'Aguila, Isop Faules 29 v.
|| 2. Cremar, produir dolor o ofec per la calentor excessiva; cast. abrasar. Si'l sol ardent los abrasa, | los venta amorós l'embat, Costa Poes. 7. a) refl. Patir les dolors o molèsties d'una ardor excessiva. «Abrasar-se de set, de febre», etc. «M'hai abrasat» (d'un menjar massa calent) (Maestrat).
|| 3. Secar o mustigar les plantes el sol o fred massa fort; cast. abrasar, agostar.
|| 4. Matar amb arma de foc; cast. abrasar. «Si t'atanses, t'abraso» (Floresta).
|| 5. met. Omplir el cor un afecte molt intens. Per quant lo desig lo cor li abrasa | encés per amor, Passi cobles 78.
|| 6. Recriminar fort. Car tant com més los mals abrasa | hi bé castiga, | tant la té més per enemiga, Somni J. Johan 2687.
    Fon.: əβɾəzá (Barc., Bal.); aβɾazá (Lleida, Maestr.); aβɾasáɾ (Val.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: format damunt brasa.