DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABSENTAR v. tr.
Allunyar, fer deixar la presència d'un lloc o cosa; cast. ausentar. Si bé [aquelles formes] son absentades a les sensualitats, Llull Cont. 174. Que aquel hom es absentat e no saben si s'es mort ne viu, Cost. Tort. 30. Absentar algun dels studis o remoure'l o separarlo de studiar, J. Esteve (Aguiló Dicc.). S'usa molt com a refl.: De fraudoloses dones t'absenta, Spill 12723. Me absentí de vos e'm cercàs tres dies, Villena Vita Chr., c. 142. En absentarse del seu cos una ànima, Ruyra Parada 78.
    Fon.: əpsəntá (Barc., Bal.); apsentáɾ (Val.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: format damunt absent.