DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ACATAR v. tr.
|| 1. Respectar, obeir; cast. acatar. No gosen ni presumesquen maltratar,... sino honrar y acatar a cada hu segons son grau, doc. a. 1521 (Hist. Sóller, i, 520). I acatant de bon cor la llei divina, Seidia 21.
|| 2. refl. Inclinar-se com a senya de respecte pregon. «Acatar-se devant de algú pera respectar-lo: coram aliquo caput et corpus acclinare, reverentiae causa» (Lacavalleria Gazoph.).
|| 3. Inclinar, abaixar (pir-or.); cast. bajar, inclinar, agachar. Jo tinc remei per redreçâ 'l llom que s'acata, Berga MT 173.
|| 4. refl. Adonar-se (Tortosa, val., eiv.); cast. percatarse. Un dia que quan manco nos acatàvem, vérem assenyalar a Monjuich armada de Llevant, Miquel Parets 118 (Aguiló Dicc.). «Quan ú s'acata» (Val., Tortosa).
|| 4. tr., eiv. «Esmenar una mica, satisfer un poc; reparar en algo» (Labèrnia-S. Dicc.).
    Fon.: əkətá (or., eiv.); akatá (occ.); akatáɾ (val.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: del llatí captare ‘mirar, veure’ (cfr. el cast. catar, mat. sign.); cfr. Th. Ling. Lat., iii, 377.

2. ACATAR v. tr. ant.
Amagar. Lo bon Mestre me dix lavors: Per ço | que no's veia que tu hic sias, t'acata | per cest asculls, derrer'algun cantó, Febrer, Inf. xxi.
    Etim.: pres de l'it. acquattare, usat del Dante en el cant xxi, 59, de l'«Inferno».