DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACTOR, -ORA m. i f.: cast. actor.
I. Qui obra o fa qualque cosa; autor. E si tant es que hom aja embargament a entendre aquesta obra per la viltat e la mesquinea del actor, Llull Cont. 366. Dix aquest Licurgus que Apollin Dèlficus era stat actor de les dites leys, Scachs 42.
II. || 1. Aquell qui demana justícia o demanda algú davant un tribunal; cast. demandante. Que lo dit demanat, si son actor se vol, per juhíi deu jurar, Cost. Tort. I, iii, 17. E mes avant procuradors o actors constituir, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli, 303).
|| 2. Aquell qui demanava batalla a ultrança contra qualcú. Tot caualler qui promou batalla a ultransa formant querella ab qualsevol nom, es requeridor per quant es actor de aquella (Sumari de Batalla a ultrança, fet per Mn. Pere Joan Ferrer, segle XV, ap. Diario de Mataró, 1899).
|| 3. Aquell qui dins un drama fa el paper d'un personatge de tal drama. La dama pastora, cossiers y dimonis eren els interessants y pintoreschs actors del popular drama, Rosselló Many. 159. En aquest significat, la forma femenina més usual de actor no és actora, sinó actriu (V.); però trobam la forma actora en el Dicc. Lacavalleria.
    Fon.: əktóɾ (pir-or., or.); aktóɾ (occ., val.); əttó, əttóɾ (bal.).
    Intens.: actoràs, actorot, actoret, actoretxo.
    Etim.: pres del llatí actōre, ‘qui fa’.

AÇTOR var. ort.:
V. astor.