DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACUSAR v. tr.: cast. acusar.
|| 1. Assenyalar qualcú com a culpable. Cant lo bou ohí que la serpent lo hac acusat al rey, ell se escusà al rey, Llull Felix, pt. vii, c. 6. Envejosos acusarenlo ab lo mestre,... si quel mestre li emparà tot quan trobà del seu, Muntaner Cròn., c. 194. ¿De què acusats aquest hom?, Serra Gèn. 204. a) refl. Declarar-se culpable. No deman merce per ço que viua, ans me acús per digne de mort, Llull Felix, pt. 1.a, c. 8. Emperò, Senyor, accuse-m que no he ben viscut, Eximenis Cont. 29.
|| 2. Denunciar, manifestar una cosa reprensible. Qualsevulla que contra altri alguna cosa per engany allevarà o acusarà, per egual guardó serà son cuyre açotat, Isop Faules 4.
|| 3. Assenyalar, posar de manifest. Fon-me acusada | una criada | de monestir, Spill 4924. Quant les estrelles... | par qu'acusin maravelles | d'encantaments y temor, Costa Trad. 61. ¿No acusarien [mos treballs] repapieses de la vellor en mig de la generació nova? Ruyra Parada 6. a) Acusar rebut: manifestar que s'ha rebuda una cosa.—b) absol. En el joc de tuti i en alguns altres, manifestar certes cartes que fan guanyar alguns punts; cast. acusar.
    Fon.: əkuzá (pir or., or., bal.); akuzá (occ., Maestrat); akuzáɾ (Cast.); akusáɾ (Val.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Var. form.: acuar.
    Var. ort. ant.: accusar (Eximenis Conf.).
    Etim.: del llatí accūsāre, mat. sign.