DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AFAMAT, -ADA adj.
Que té fam; cast. hambriento. Donant-lo a menjar als cans affamats, Decam., jorn. 5a, nov. 8.a. Axí tots los menjars entraven per la afamada boca, Alegre Transf. 74. Com la lloba conegué venir e tornar afamat y smayat, Faules Isòp. 70. Una partida d'afamats s'hi van tirar demunt, Benejam Ciut. 22. Puig que'ls cassadors d'isarts nos arribarian afamats. Bosch Rec. 13.
    Fon.: əfəmát (or., bal.); afamát (occ., val.).
    Var. form.: afamegat.

2. AFAMAT, -ADA adj.
Que té fama; cast. afamado. L'om qui tras honor té camí e vol esser molt affamat, per dues vies es orat. Ausias March, cxxviii. Un metge poch afamat y molt afamegat, Ignor. 33.
    Intens.: afamadíssim, -ima.