DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AGRADAR v.
|| 1. intr. Causar plaer una persona o cosa a algú, per la correspondència de ses qualitats amb el gust del subjecte; cast. agradar, gustar (intr.). Yo vull que prengau marit e que prengau un de aquells Barons qui son en aquella taula, lo qui mes vos agradarà, Tomich Hist. 80.
|| 2. refl. Pendre plaer d'un objecte que ve bé al gust del subjecte; cast. gustar (intr. amb de). Stant ab ell moltes voltes, de sos costums e serveys se era molt agradada, Decam., jorn. 7.a, nov. 7a. Lo Rey un jorn que la'n veié a casa sua... s'en va molt agradar, e la'n pren per muyler, Boades Feyts 412. Es clar que un hom s'agradaria de xerrar-lo, Ruyra Parada 58.
    Loc.—I. Si m'agrada no m'agrada: cucut, joc de cartes en què se'n dóna una a cada jugador, i el qui té mà, si no li acomoda, la canvia amb la que té al seu costat; el qui en té una de bona, diu: «estic content», i es queda amb ella; el qui té un rei, diu: «¡cucut!» i no està obligat a canviar; finalment, perd el qui té la carta més baixa; cast. mal contento, cuco (Labèrnia-S. Dicc.).II. a) M'agrada!: exclam. iròn. per dir que una cosa que algú ha dita o feta és una incongruència.—b) «Lo que no agrada als ulls, no agrada a la boca»: refr. que significa que la bona presentació o aparença externa d'una persona o cosa influeix molt en l'elecció o en el judici que n'han de formar.—c) «Si no t'agrada, no en mengis» (Balears); «Qui no li agrada, que prenga prim» (Mall.); «Qui no li agrada, que es passegi»; «Qui no li agrada, que no s'hi casi»; «Qui no li agradi, que hi posi un floc» (Eivissa): locucions per expressar la intenció d'executar alguna cosa, maldament a un altre li sàpiga greu.—d) «En no agradar, no casar»: ho diuen per indicar la intenció de no forçar ningú a fer o rebre una cosa contra gust (Mall.).—e) «Si no t'agrada, no li faces albada» (Val.).—f) «No hi ha res bo sinó lo que agrada» (Marroig Refr.).
    Fon.: əɣɾəðá, gɾəðá (pir-or., or., bal.); aɣɾaðá (occ., Maestrat); aɣɾaðáɾ (Val.); aɣɾaɾá (Alg.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: format per derivació de grat, prefixada amb a-.