DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ALFORRAR v. tr.
|| 1. ant. Alliberar, donar llibertat a un esclau o pres; cast. libertar. Per amor d'ell alforraria tots los cautius chrestians que tenia, Muntaner Cròn., c. 247.
|| 2. Estalviar, guardar (Alcoi, Val., Eiv.); cast. ahorrar. a) met. No alforrar-se per negú: no tenir consideració a res ni a negú (Martí G. Dicc.).
|| 3. refl. «Ir en mangas de camisa» (Martí G. Dicc.).
    Cult. pop.—«Alforra el mesquí, i no sap per a qui»: refrany per expressar la inutilitat dels diners guardats avariciosament (Alcoi).
    Fon.: alforáɾ (València, Alcoi); əɫfurá (Eiv.).
    Conjug.: regular, com la de cantar.
    Etim.: format damunt alforre.—V. alforre.

2. ALFORRAR v. tr. ant.
Revestir de peces de cuiro o perpunt els guerrers o els cavalls, per resguardar-los dels colps. A Morela anats, e manats alforrar los peons de Terol e de les aldees, e que us siguen tant con poran, Jaume I, Cròn. 133. Dos peons alforrats aconseguiren ab nos en vna, Jaume I, Cròn. 134. Uench en Ramon Samenla, comanador Daliaga, e un altre frare del Temple, comanador... e entraren per la ost alforrats en los cauals, ab les lançes en les mans, id. ibid. 154. Entro ab mil cavalls armats e entro cent alforrats a la genetia, Muntaner Cròn. 116. Ab CCCCXCIIII homens a cavall entre armats alforrats en rocins sarts, e entro a mil homens de peu, Pere IV, Cròn. 47. En sou de CLXX homens a cauayll la meytat armats e l'altra meytat alforrats, doc. a. 1360 (arx. mun. Barc.). Si volran donar hom armat de cors e de cavall, que ho puxen fe; e que haja Vil sols: e si hom armat tot de cap a peus ab cavall, rocí o mul alforrat, V sols, doc. a. 1368 (Capmany Mem. ii, 393).
    Etim.: probablement del germ. fōdr (>cat. forro), ‘aliment, *folro’, precedit de l'article aràbic al-. No és admissible fonèticament l'ètim de l'àrab al-ḥiliat faras ‘guarniments de cavall’, proposada d'Eguílaz Glos. 171.