DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ANY m.
Espai de temps que consta de 365 o de 366 dies i que correspon a la durada d'una volta de la Terra engir del Sol; cast. año. Moments, hores, dies e anys, Llull Arbre Sc. i, 42. Que de aquella fos feta perpetualment festa solempna, cascun any. Metge Somni ii. L'any ordinari consta de 365 dies; cada quatre anys ve un any que es diu any de traspàs (Cat., Val.), any columnari (Cat.), any beixest (Mall.) o any de beixés (Men.), que té 366 dies. Es que ja ho diu el ditxo: “Any de traspàs, guarda't d'ell y del que ve detràs”, Oller Fig. pays. 30. Trescents sexanta cinch dies | que té l'any, la guerra'm fas; | y enguany per més marejarme, | resulta que ès de traspàs, J. Iglesias (Catalana, ix, 182).
|| 2. Periode d'alguns mesos en què es fan certs treballs que es repeteixen anualment. «Any acadèmic», etc. a) Especialment, el període del treball agrícola i el seu resultat o collita: «Bon any», «any ple»: collita abundosa. «Mal any», «any prim»: collita magra.
|| 3. Cércol de l'escorxa de suro corresponent a una anyada (Empordà, ap. Marx Term. Kork. 26).
    Loc.—a) Aquest any: l'any present (or., occ., val.).—b) L'any passat: l'any immediatament anterior al present.—c) L'altre any o s'altre any: fa dos anys (Cat., Bal.).—d) L'any vinent o l'any venidor: l'any immediatament posterior a aquell de què es parla (Cat., Bal.).—e) L'any qui ve: l'any immediatament posterior al present.—f) Any nou (Cat., Val.) o cap d'any: el començament de l'any.—g) Any del plor: el primer any de viudesa. La dita muller havia a pendre marit, finit l'any del plor. Eximenis, Angels 57 (Aguiló Dicc.). E dins lo any del plor, de aquells bens en totas cosas a la sua vida necessarias sie proveida, Const. Cat. 354.—h) L'any u (Mall., Men.), o l'any de Na María Castanya (Cast., Bal.), o s'any de sa pícor (Men.), o l'any tirurany (Mall.): temps molt antic; antiguea immemorial. Vés vestit a l'any ú. Penya Poes. 79. Allà van les taules del any tirirany, Penya Poes. 230. Això era una jaya de l'any u. ... més pòlissa que ses genetes, Alcover Rond. ix, 1.—i) L'any de la picor (Cat.), o l'any xeix (Vic, Empordà), o l'any de les tàperes (Val.), o l'any mai (Llofriu), o l'any sant (Mall.): l'any que no és vingut o no vindrà mai.—j) Ser de l'any dènau (Val.), o parèixer de s'any de sa neu (Mall.): esser molt innocentot, babau o rústic.—l) «Tant-se me'n don de [tal cosa], com de l'any coranta»: ho diuen per manifestar despreocupació o desdeny (Llofriu).—ll) S'any de sa desgràcia: l'any 1558, en què els turcs combateren i barrejaren Ciutadella (Men.).—m) Un any part altre: un any sí i altre no, successivament (Maestrat, Val., Bal.). L'ample sementer... que un any part l'altre sembren de xeixa o de blat roveyó, Pons Llar 24.—n) Un dia a l'any (Mall., Men.), o de cent en cent anys (Cat., Val.), o cada cent anys una vegada (Men.): qualque vegada, però molt poques. Si un dia al any a un ballet | mos convidavan per sort, Benejam FyF, acte iii, esc. 5a—o) Tot so-l'any: tot l'any (Mall.). Y l'agonia consola | cantant cantant tot sol any, Riber Sol ixent 4.—p) Entre l'any: en el transcurs ordinari de l'any, fora de les festivitats groses Y aquests, entre l'any, alguna vegada | si passen carrera per un bell delit, Proc. Olives 361.—q) Anys i panys (Cat.), o els anys de Déu (Cat.): un temps molt llarg. «Aquell hi està els anys de Déu, per fer una cosa» (Llofriu).—r) Fer anys: complir anys d'edat o d'ençà d'un esdeveniment.—s) Fer anys: passar la vida de la millor manera que es pot. «La qüestió és fer anys!»: ho diu qui no s'amoïna per res (Cat.).—t) Passejar els anys: no fer res de profit (Llofriu).—u) «Els anys no hi són»: ho diuen per excusar qualcú que fa beneitures per falta d'edat (Cat., Bal.). «Ets anys hi són»: ho diuen per explicar malures o accidents propis de la vellesa (Men.).—v) «Ja té es seus anys»: ho diuen d'un que ja és de molta edat (Men.).—w) Llevar [a algú] deu anys de damunt, o fer tornar [algú] deu anys jove: fer rejovenir per l'alegria o per la salut. Deu anys joves son tornats de s'alegria, Alcover Cont. 133.—x) «Tal dia farà un any!»: ho diuen per manifestar despreocupació o falta de temor per un endeveniment que sembla perillós.—y) «Qui et pregunta quants anys tens?» (Cat., Val.): «Qui et demana quants d'anys tens?» (Men.): ho diuen al qui es fica allà on no et demanen.—z) Eixir de mal any (Val.), o treure el ventre de mal any (Cat., Bal.): espassar-se la fam o sortir de la misèria. S'en seria anada amb un negre sols per treurerse sa panxa de mal any, Aguiló C., Rond. de Rond. 17.
    Refr.—A) Referents a la duració dels anys: a) «Any comencem; la fi vegem» (Gomis, Met. p. 103).—aa) «Els anys passen com es fum» (Men.).—b) «Els anys se toquen» (Empordà).—bb) «Cada dia és un any»: es refereix a la importància del temps, per curt que sia, en certs casos (Cat., Men.).—c) «Qui dia passa, any empeny»: vol dir que en certes ocasions basta deixar passar el temps, sense fer obra positiva, perquè les coses donin resultat.—cc) «Qui setmanes va comptant, tretze mesos troba a l'any» (Llofriu).—d) «Lo que no passa en un any, passa en un dia» (Barc.); «Lo que no succeeix en un any, succeeix en un instant» (Empordà, Val.); «Lo que no succeeix en cent anys, succeeix en un instant» (Men.).—dd) «Cent anys de guerra, i no un de pelea»: aconsella que encara que es faci la guerra, es procuri evitar els perills d'una batalla (Labèrnia-S. Dicc.).—e) «Al cap de l'any, els mateixos diners»: expressa indiferència per petites pèrdues que no són coneixedores en darrer resultat (Val.).—ee) «Qui no treballa en tot l'any, treballa el dia de Cap d'any» (Manresa).—f) «Al cap de cent anys, se cauen els murs i s'alcen els muladars» (Martí G. Dicc.).—ff) «La meitat de l'any, amb art i engany; l'altra meitat amb engany i art»: es refereix a una vida d'engany continu (Aladern Dicc.).—B) Referent als anys d'edat: a) «Any nou, vida nova».—aa) «A l'any que ve, cosa faré»: ho diuen dels qui fan bons propòsits però no els compleixen (Val.).—b) «Com més anys, més reganys» (Alcoi); «Com més anys, més afanys» (Men.); «Com més anys, més desenganys» (Men.).—bb) «No estan en los anys tots los enganys» (Val.).—c) «No són ets anys, qui fan vell»: ho diuen de qualcú qui s'és envellit pels disgusts (Men.).—cc) «A cent anys, canya verda»: ho diuen d'una persona o cosa vella que té alguna aparença de nou (Men.).—d) «A quaranta anys, deixa't de banys».—dd) «Qui a vint anys no té seny i a trenta no té roba, tota sa vida és pobre» (Barc., Manresa); «Qui a trenta anys no té seny ni a quaranta té cabal, va als cinquanta a l'hospital» (Barc., Tarr.); «Qui a quaranta anys no s'atura i a cinquanta no endevina, als seixanta desatina» (Manresa); «Si a trenta anys no saps i a quaranta no tens, agafa una senalla i cerca fems» (Men.).—e) «Als quinze anys, cap dona és lletja» (Val.); «Sempre són pulits, quinze anys» (Men.).—ee) «Any més, any menos, a una dona, no es coneix» (Inca).—f) «Lo que no fon en lo meu any, no fon en lo meu dany» (Martí G. Dicc.); «Lo que no és en es meu any, no és en es meu dany» (Ferrer Dicc.).—ff) «Infant i mallol, s'avença d'un any si es vol» (Llofriu).—g) «L'home ha de tenir deu anys més que la dona» (Manresa).—gg) «D'aquí a cent anys, tots serem calvos»; «D'aquí a cent anys, tots serem morts» (Manresa).—h) «Té més anys que es cul d'En Banys»: ho diuen d'una persona o cosa molt vella (Mall., Men.).—C) Referents als accidents meteorològics i agrícoles de l'any: a) «Primer d'any i llegany, mal any» (Gomis Meteor. 104).—aa) «Any de traspàs, guarda't d'ell i del de detràs» (Vic); «Any de traspàs, no et fies d'ell ni del de detràs» (Aladern Dicc.); «Any de traspàs, no creieu en ell, ni en el de davant, ni en el de detràs» (Rubí); «No et fies d'any de traspàs, ni del que li va detràs» (Gomis Meteor. 107).—b) «Any de beixest, any de faves» (Men.).—bb) «Any sec, any fred» (Manresa).—c) «Any de neu, any de Déu»; «Any de neu, any de bé de Déu» (Llofriu, Manresa); «Any de neu, any d'oliva» (Men.). A Tremp, quan qualcú diu «any de neu, any de Déu», els altres solen respondre: «a ço teu i no a ço meu». «Any gelat, any de blat» (Manresa); «Any de gelades, any d'erades» (Val.); «Any de gelades, any de palades» (Mall.); «Any de rosada, any de forment» (Gomis Meteor. 128).—cc) «Any plujós, pagès ociós» (Cat.); «Any plujós, any de fer el gos» (Val.).—d) «Any de boirines, any de garberes» (Marroig Refr.).—dd) «Any de pluja, grata't sa cuixa» (Marroig Refr.).—e) «Any de ponent, any dolent» (Gomis Meteor. 67).—ee) «Any de trons, any de morts» (Men.).—f) «Any de mal temps, fins les velles posen dents» (Barc., Manresa); «Any de mala anyada, totes les velles posen dents» (Barc.).—ff) «Molts de dies bons fan un any dolent» (Mall.).—g) «Any de malalts, guany de metges» (Empordà, Mall.).—gg) «Qui té vergonya, té mal any» (Manresa).—h) «Un mal any no és mal per tothom» (Felanitx); «Mal any, mai ho és per tothom» (Men.).—hh) «Lo mal any entra nedant» (Cat., Val.).—i) «A mal any, manta nova» (Maestrat).—ii) «Mai és mal any per massa pa» (Morella); «Per massa pa no hi ha mal any» (Mall., Men.).—j) «Mal any hi ha, mal any hi do Déu» (Marroig Refr.).—jj) «Allà on canten gallines i llauren vaques, mal any assegurat» (Mall.); «Allà on governen dones i llauren vaques, es mal any és segur» (Mall.).—l) «Bona terra, si l'any no s'esguerra» (La Selva).—ll) «Casa't, Peret, que el mal any t'espera» (Manresa).—m) «Més val l'any tardà que l'era sense gra»: vol dir que és millor esperar molt una cosa que deixar d'obtenir-la (Martí G. Dicc.).—mm) «Bon any sigui, maldament mai plogui»: vol dir que el que importa és que la cosa resulti bé, encara que els seus accidents i símptomes no sien bons (Men.).—n) «Any bo per la serra, mai s'aparega» (Cat.); «Any bo per la serra, mai no aparega en ma terra» (Cat.); «Any bo per a la serra, roín per a la terra» (Val.).—nn) «Bon any o mal any, quatre caben en un banc»: fa al·lusió als quatre personatges (batle, dos regidors i el síndic) que tenen banc assenyalat en l'església (Solsona, València).—o) «Any d'aranyons, pocs garberons» (Sabadell); «Any d'aranyoner, any de poc graner» (Montesquiu); «Any de prunyons, pocs cavaions» (Mall.).—oo) «Any d'aubons, any de cavaions» (Mall.); «Any d'aubons, any d'orons» (Mall.); «Any d'aubons, any de granons» (Mall.).—p) «Any de figues flors, any de plors»; «Any de bacores, poc forment» (Val.); «Any de bacores, poc blat» (Val.); «Any de figues, no te'n rigues» (Maestrat).—pp) «Any de serves, mai lo veges» (Maestrat).—q) «Any de magranes, any de blat» (Men.).—qq) «Any de llentrisca, any de rates» (Men.).—r) «Any de poc vi, es tassó petit; i any de molt, es tassó gran» (Mall.).—rr) «Any de prunes, febres» (Miró Afor. 389).—s) «Any de peres, mal per les eres» (Gomis Meteor. 129).—ss) «Any de grana, poca palla; any de palla, poca grana» (Cat.); «Any bo, es gra és palla; i any dolent, sa paia és gra» (Marroig Refr.).—t) «Any d'ovelles, any d'abelles».—tt) «Any de poc pa, garbell espès i sedàs clar» (Cat.); «Any de poc gra, garbell espès i sedàs clar» (Mall.); «En l'any car, el garbell espès i el sedàs clar» (Val.); «Any de carestia, garbell espès i sedàs de farina» (Marroig Refr.).—u) «Any de puces, any de blat» (Tremp, Menorca); «Any de puces, any de mill» (Manresa).—uu) «Any de colada, any de gabellada» (Gomis Meteor. 128).—v) «L'any que carreguen bé les porrasses, any d'ametlles» (Gomis Meteor. 129).—vv) «Sant Fructuós serè, any de pluja» (Manresa).—x) «Com n'és any, els brancs ne peten»: ho diuen de l'any que cullen molt d'una cosa (Llofriu).—xx) «Poda tardà i sembra primerenc; si erres un any, n'acertaràs cent» (Martí G. Dicc.).
    Fon.: áɲ (pir-or., or., occ., val., bal., alg.). Pronúncia del pl. anys: áɲs (Perpinyà, Noedes, Fontpedrosa, Prats de M., Sallagosa, Angustrina, Porté, Puigcerdà, Martinet, Ribes, Ripoll, Olot, Capmany, Cadaqués, Bagà, Berga, Manresa, Granollers, Sort, Oliana, Tremp, Balaguer, Artesa, Tamarit de L., Fraga, Ciutadella, Eiv.); áɲʃ (Pobla de L., Torre de C., Tremp, Ponts, Arbúcies, Caldes de Ma., Vilafranca del P., Sta. Col. de Q., Eiv.); áɲʧ (Pobla de L., Torre de C., Boí, Vilaller, Tremp, Balaguer, Ll., Arbeca, Tarr., Val., Llíria, Gandia, Porreres); áјɲs (Puigcerdà, Gòsol, La Seu d'U.); áјɲʃ (Mercadal, St. Climent de Men.); áјns (Manacor, Santanyí, Porreres).
    Var. ort. ant.: an, ayn.
    Etim.: del llatí annu, mat. sign.