DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARBORAR v. tr.
I. nàut. Proveir una embarcació dels arbres corresponents, posant-los en el lloc i posició que pertoca; cast. arbolar. a) Arborar a plom o en candela: posar els arbres verticalment (Barc.).—b) Arborar amb caiguda: posar els arbres amb un poc d'inclinació (Barc.).
II. || 1. nàut. Alçar angularment una cosa, recolzant en ferm un de sos caps i hissant l'altre fins que quedi en la posició que convé, com es fa amb un arbre de barca, una càbria, etc.; cast. enarbolar. Perque no sabria ballar ab tal so | ni menys arborar en larbre lantena, Proc. Olives 780. a) absol. E tantost arboraren e callaren e feren vela, Desclot Cròn. 129. Mogué's vent..., e encontinent fem arborar e metre veles alçades, Pere IV, Cròn. 132.
|| 2. Alçar una cosa amunt i verticalment (Cat.). Donaren son combat e arboraren scales per la muralla, Tirant, c. 379. Prengué a sa mà lo estandart Real... y aquell arborà y alsà en alt, doc. any 1620 (Bofarull Mar. 109). Rei vol dir la tirania que arbora un llamp per fuet, Alcover Poem. Bíbl. 44.
|| 3. refl. Alçar-se molt amunt Y se la admira [a la mare de Déu] arborant-se al cel a ser coronada de gloria, Serra Cal. folkl. 273. Talment un flam de Purgatori | qui s'arboràs en mig dels vius, Colom Juven. 122.
|| 4. Encendre amb flamarada intensa. «Arborar un munt de palla», etc. (Aladern Dicc.). a) met. «Tinc una set, que m'arbora» (Barc.). M'arborava la cara, m'oprimia la conciencia Oller Fig. pays 112.
|| 5. Irritar molt, inflamar d'una passió intensa (Empordà, Barc., Valls, Tarragona); cast. sulfurar. «Joan se va arborar quan va veure que no li feien justícia» (Valls). En Mitus, en mitj del moment fosch, s'arborà y llençà una paraulota, Víct. Cat., Cayres 15.
    Fon.: əɾβuɾá (or.); aɾβoɾá (occ.).
    Var. form.: arbolar.
    Etim.: del llatí vulgar *arbŏrāre, mat. sign. || 1.