DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARBRE (i dial. abre, albre). m.
I.   En sentit propi: Vegetal llenyós, de tronc senzill a la base però que a certa alçada es ramifica; cast. árbol. E alegraue's en la bellesa dels arbres e de lurs fulles e flors, Llull Felix, pt. iii, c. 2. T'enfilaràs a tot âbre, | siga gran, siga petit, Riber Sol ixent 10. A la comarca de Palafrugell (Empordà), només es diuen arbres els no fruiters; els fruiters es diuen plantes. Però fora d'aqueix petit territori, el mot arbre té el significat general indicat més amunt.
A. Les principals denominacions vulgars que s'apliquen als arbres en general, són les següents: a) Arbre afogalat: el que és en bona part rebordonit perquè té malaltes les arrels (Empordà, Garrotxa), ap. Cost. Cat. i, 99.—b) Arbre aformigat: el que és carossat de dins, i especialment el pi (Cost. Cat. i, 99).—c) Arbre agre: l'arbre fruital que fa el fruit de gust agrenc.—d) Arbre amargat: al Tordera s'anomena així l'arbre que té la taca negra que produeixen les fonts i és el principi del seu carossament (Cost. Cat. i 99).—e) Arbre anyívol: el que un any dóna fruit i l'altre no en dóna (Sort).—f) Arbres bessons: els que tenen una mateixa rabassa, però des de flor de terra ja pugen amb dos troncs igualencs de gruix (Empordà).—g) Arbre blanc: el que serveix per fusta (Llofriu).—h) Arbre bo: el que dona fruit mengívol.—i) Arbre borrer: arbre mascle, que floreix però no fa fruit, i que amb el polsim de les flors fecunda i fa fructificar altres arbres de sa mateixa espècie (Un Mall. Dicc.)—j) Arbre bord: el que neix sense que l'hagin plantat i fa fruits poc mengívols (Bal.).—l) Arbre corgelat o corsec: el que té com morta la part central del tronc (Cost. Cat. i, 99).—m) Arbre de jardí: el que no fa fruits mengívols i sols serveix per l'ornat de jardins o passeigs.—n) Arbre de menjar: V. arbre dolç, a.—o) Arbre de passeig (Men.): V. arbre de jardí.—p) Arbre de ribera: el que sols prospera a terres molt frescals o prop d'aigües corrents (Cost. Cat. i, 100).—q) Arbre despullat: el que ha perdudes les fulles.—r) Arbre dolç: a) el que produeix fruits mengívols i dolços; b) el que sols se fa a terra fluixa, com la figuera (Un Mall. Dicc.).—s) Arbre d'ombra: el que és molt abundós de brancam i de fullatge.—t) Arbre fruiter o fruital: el que fa fruita; cast. árbol frutal.—u) Arbre mal llucat: el que, encara que tingui creixent, ni que l'esporguin bé, no pot créixer i enrobustir-se normalment (Plana de Vic).—v) Arbre ofegat: el que no pot créixer normalment perquè està massa abrigat per la brancada d'altres arbres que no convé tallar (Plana de Vic).—x) Arbre rebordonit: el que a penes pot viure, per les males condicions de la terra o per altra causa (Cat.); l'arbre empeltat en el qual s'és mort l'empelt i que rebrota per sa part borda (Men.).—y) Arbre renocat: el que ha quedat revellit prematurament per les ferides, podridures, desarrelament, esbrancada o altre accident (Centelles).—z) Arbre venturer: el que neix i creix espontàniament, sense conreu (Mall., Men.).
B. Espècies vegetals que conserven el nom d'arbre en llur denominació específica:
|| 1. Arbre baracoc (Alguer): V. albercoquer.
|| 2. Arbre blanc: arbre de la família de les salicínies, Populus alba L.; cast. álamo blanco. Lo cedre ab lo poncemer | e lo gran pi ab lo murter | e l'arbre blanc ab lo coscoll, Metge Fort. 69. V. àlber.
|| 3. Arbre célebre: arbre de la família de les acerínies: Acer pseudo-platanus L. (Vayreda Cat. Flór.).
|| 4. Arbre de Judea: V. arbre de l'amor.
|| 5. «Arbre de la càmfora: arbust de la mena de les lamínies, originari de la Xina i del Japó; cast. árbol del alcanfor» (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 6. «Arbre de la canyella: arbre de l'espècie Cinnamomum zeylanicum; cast. cinamomo».
|| 7. «Arbre de la cera: plantes de la família de les merícies, que's fan a la Lluisiana y a les Antilles, havent-hi una mena pròpia d'Europa; cast. árbol de la cera» (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 8. «Arbre de la llet: árbol de las Molucas que da un jugo lechoso» (Martí G. Dicc.).
|| 9.   Arbre de l'amor o arbre de Judea (o de Judas): arbre de la família de les cesalpínies: Cersis siliquastrum L.; cast. árbol del amor, ciclamor (Flora Cat., ii, 238).
|| 10. Arbre de la Pasqua: planta de la família de les euforbiàcies, Poinsettia pulcherrima; cast. flor de pascua (Costa Flora 296).
|| 11.   Arbre de la salut: arbre de la família de les mirtàcies, Eucalyptus globulus; cast. eucalipto Es fa molt alt i és molt sanitós com a febrífug (Mall.).
|| 12.   Arbre de la seda: arbre de la família de les apocinàcies, que es conra en els jardins i té les llavors revestides de pelussa (seda vegetal): Gomphocarpus fruticosus Brown (Barceló Flora 312; Costa Flora 170); cast. árbol de la seda
|| 13. Arbre de la vida: arbret del gènere Thuja (Thuja orientalis L., procedent del Japó, i Thuja occidentalis L., procedent de l'Amèrica del Nord); es cultiva en els jardins; cast. árbol de la vida (Un Mall. Dicc.); cf. Barceló Flora 431.
|| 14. «Arbre del bàlsem: planta de la família de les terebintàcies, que s'empra en la medicina i s'aprofita també en la construcció; cast. árbol del bálsamo» (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 15. Arbre de l'encens: arbre de la família de les coníferes, Juniperus lycia L.; cast. enebro. Així a les terres d'Orient sagrades, | de dies sempre plens, | dins el cor de planures abrasades | creix l'arbre del encens, Costa Poes., ed. 1906, 134.
|| 16.   Arbre del Paradís: planta de la família de les eleagnàcies, Elaeagnus angustifolia L.; cast. árbol del Paraíso. Té les fulles lanceolades, flors axil·lars grogues per dins i blanc-platejades per fora, i fruit de forma d'oliva; creix espontani a llocs àrids i arenosos, i es conrea a molts de llocs (Cat., Val.).
|| 17.   Arbre del Paraís: arbust que es fa de dos metres d'alçada, té les fulles amples en forma de cor, fa uns bells poms de flors grogues i vermelles i deixa anar molta olor de menta; es cultiva als jardins (Men.).
|| 18. Arbre del pi: arbre de la família de les terebintàcies, que creix a llocs pedregosos (Mall.): Pistacia terebintus L.; cast. cornicabra.
|| 19. «Arbre del sabó: planta de la família de les sapindàcies; cast. árbol del jabón» (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 20.   Arbre dels fics: arbust de la família de les ràmnies, Rhamnus alpina L.; cast. carrasquillo (Flora Cat., ii, 16).
|| 21. «Arbre dels grans de rosari: planta de la família de les sapindàcies», amb la llavor de la qual «monten rosaris; árbol de las cuentas del rosario» (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 22. Arbre dels pistatxos: cast. alfónsigo (Saura Dicc.).
|| 23. Arbre de mal fruit: arbust de la família de les ilicínies, Ilex balearica Desf. (varietat de l'Ilex aquifolium L.). Té les branques verdes i llustroses; fulles alternes un poc peciolades, coriàcies, llustroses, ovals i planes; flors blanques; fruit vermell. Floreix pel febrer i març. Es fa pels penyals del Teix, puigs de Torrella i Massanella, serra d'Alfàbia, Guix i Torrent de Pareis (Mall.). L'escorça s'empra per fer el visc, i per això la planta és anomenada també arbre del visc. La bullidura de ses fulles s'empra per curar la gota i les febres intermitents, i el fruit és purgant (Barceló Flora 97).
|| 24. Arbre de metla (Alguer): ametller. En alguerès, molts d'arbres fruiters són denominats amb el mot genèric arbre seguit del nom de son fruit; així diuen, també, abra de oliva (=olivera), abra de careasa (=cirerer), etc.
|| 25. Arbre de plata (Cat.): planta eleagnàcia, Elaeagnus angustifolia; V. arbre del paradís.
|| 26. Arbre de sabonetas; cast. acederaque (Saura Dicc.).
|| 27.   Arbre de tinta: planta de la família de les fitolacàcies, Phytolacca decandra L.; cast. hierba carmín. Té les fulles ovals agudes, el tronc de 1 a 3 m. d'alçada, estriat, generalment purpurí i sense pèls; el fruit negre-blavós, globulós deprimit, amb deu depressions longitudinals; floreix en raïms senzills de 10 a 16 cm. de llargària (Teixidor Flora 602).
|| 28. Arbre moniat: planta de la família de les lleguminoses, Anagyris foetida L., d'olor forta que excita el vòmit (Labèrnia-S. Dicc.); cast. anagiris.
|| 29. Arbre negre: arbre de la família de les betulàcies, Alnus glutinosa Gärtn.; cast. aliso.—V. vern.
|| 30. Arbre poll: arbre de la família de les salicínies, Populus nigra L. (Gir.); cast. chopo.—V. pollancre.
|| 31. Arbre sant: arbre de la família de les meliàcies, Melia Azederach L.; cast. cinamomo. Es originari de Síria i de la India, però el conren molt en els jardins i passeigs de Catalunya (Costa Flora 49).
|| 32. Arbre ver: arbre de la família de les oleàcies: Fraxinus excelsior L.; cast. fresno.
|| 33. Arbre de pisos: arbre de la família de les pinàcies: Araucaria imbricata; cast. araucaria.
|| 34. Arbre de sant Josep: a) Planta de l'espècie Syringa vulgaris.—b) Arbre de l'espècie Vitex agnus-castus (Mall., ap. Masclans Pl. 48).
II. Arbre. Per extensió o analogia:
A. nàut. En general s'aplica aquest nom a tots els pals, vergues, botalades i picos d'un vaixell i a tota peça de fusta que sia de forma i grossària semblant a una soca d'arbre (Mall.). En sentit més restringit, s'entén dels pals col·locats verticalment en la nau i que serveixen per sostenir les vergues i les veles; cast. palo, mástil. Ab la dita bombarda faeren altre tret y ferí en l'arbre de la nau castellana y levá'n una gran esquerda, Pere IV, Cròn. 344. Dits dos bergantins... rosegaven un abre de galera, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 75).a) Arbre mestre: el pal més alt de la nau, que en les barques de tres pals va enmig i en les de dos pals va a la part de popa; cast. palo mayor. El buch en son timó..., Arbre de Mestre, Triquet y Mitjane ab sos gorniments necessaris, doc. men. a. 1780 (Rev. Men., xix, 69).—b) Arbre de triquet: el pal situat més prop de la proa; cast. palo trinquete.—c) Arbre de mitjana: el pal que, en els vaixells de tres pals, estàlmés prop de la popa; cast. palo de mesana.—d) Arbre sec: arbre sense veles; cast. palo seco. «Anar a arbre sec». «Estar a arbre sec». «Córrer a arbre sec». E totes les naus, e les galees, e els lenys que eren entorn de nos e en l'estol estigueren a arbre sech. Jaume I, Cròn. 57. «Sa barca de s'estimada, | és pecat que no navec; | vet-la'tallà a abre sec | a dins es port aturada» (cançó pop. Mall.).
B. Qualsevol barra de fusta o de ferro que passa pel centre d'una roda o cercle i li serveix d'eix, o que sosté unides diferents peces d'un artefacte. Especialment:
|| 1. En el torn de peu: a) Barra vertical, de fusta, que sosté la mitja mossa i amb aquesta l'arc (Torelló).—b) Barra de ferro que roda i fa rodar el galindà i la peça (Torelló).
|| 2. En el trull o almàssera de moldre oliva: a) La barra vertical que balla dins el centre de la mola i sosté la tremuja i el rutló, fent-los rodar així com ell volta.—b) El porro o barra que serveix d'eix al rutló, travessant-lo de cap a cap (Mall.).
|| 3. En la sínia o pou de rodes: barra gruixada vertical on va ficada la perxa i que serveix d'eix al rodet, fent rodar per mitjà d'aquest la roda dels cadufos.
|| 4. En el molí de vent: gran barra de 4 o 5 metres de llargària, que balla dins els congrenys, travessa la torre servint d'eix a la roda de les pintes i surt a l'exterior, on sosté tot el ramell (Bal.).
|| 5. En el molí d'aigua: barra de fusta amb una ànima de ferro (collferro), que serveix per donar moviment a la mola (Vall d'Àneu).
|| 6. Arbre mestre: en el molí de blat, peça vertical de fusta, a l'entorn de la qual gira la tremuja (St. Feliu de P.).
|| 7. En la roda dels gerrers o terrissers: barra vertical de fusta, que pel cap de baix balla dins un dau del centre de la pala (volant) i pel de dalt va dins el centre del rodell, servint de sostenidor de tota la roda.
|| 8. A l'ordidor: la peça vuitavada on radiquen les peces de la bota (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 9. En la debanadora: la peça sisavada que serveix per repicar els pius (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 10. En el teler mecànic: a) Arbre de cigonyes o de colzets: el que mou les taules mitjançant els dos colzes on van agafats els tirants que el relacionen amb aquells (Pons Ind. text.).—b) Arbre de dos temps: en les màquines selfactines, el que determina el moviment de la part anomenada carro en les seves oportunes evolucions de pujada i baixada (id. ibid.).—c) Arbre de picar: el que hi ha a cada costat del teler mecànic per produir l'etzibada de la llançadora (id. ibid.).
|| 11. Cada una de les dues barres verticals que sostenen una barrera (Valldemossa).
|| 12. Columna al voltant de la qual gira l'escala de caragol (Escrig-Ll., Labèrnia-S. Diccs.).
|| 13. En els rellotges: eix o fusellet de les rodes.
|| 14. Arbre de cranc: en la màquina d'un vaixell de vapor, el fusell que rep directament el moviment de rotació pels braços dels cigonyals i transmet la totalitat dels esforços de les màquines als fusells destinats a moure el propulsor.
|| 15. En el llum d'encruia: peça vertical que sosté totes les altres (Mall.).
|| 16. En la serra de fuster: llistó de fusta que va del centre d'un braç al centre de l'altre braç (Mall.).
|| 17. En la ballesta, el mànec. Item, duas ballestas y dos abras de ballesta, inv. a. 1606 (Arx. Seu Barc.).—V. arbrer.
|| 18. En el ganivet de llescar suro: barreta de metall que cau perpendicularment damunt el llescador i senyala la direcció (Marx Term. Kork. 25).
|| 19. En la camisa d'home: la part que correspon al cos, sense entrar-hi el coll ni les mànegues (Cat.); cast. cuerpo. a) Arbre en pit: la part de davant de la camisa (Tortosa).—b) Arbre en peça: la part de darrera de la camisa (Tortosa).
|| 20. Eina de ferro en forma de barra cairada i acabada en una cabota, que els llauners empren per girar vores (Mall.); cast. uñeta.—V. ungla.
C. || 1. Arbre de Diana. quím. Amalgama cristal·litzada que resulta de la barreja de mercuri metàl·lic amb una dissolució de nitrat d'argent; cast. árbol de Diana.
|| 2. Arbre de Júpiter. quím. Cristal·lització arborescent d'estany, que es forma posant filaments de zinc en una dissolució de clorur d'estany; cast. árbol de Júpiter.
|| 3. Arbre de Mart. quím. Les formes arborescents que figura el carbonat de ferro, produïdes tirant un cristall de sulfat ferrós dins una dissolució de silicat potàssic addicionada de carbonat potàssic; cast. árbol de Marte.
|| 4. Arbre de Saturn. quím. Vegetació metàl·lica cristal·lina de plom, que s'obté posant dins certa dissolució d'acetat plúmbic una lamineta de zinc que duu units als costats dos fils de llautó figurant les branques d'un arbre; cast. árbol de Saturno.
|| 5. Arbre de Venus. quím. Cristal·lització que es forma tirant clorur de coure dins una dissolució de silicat potàssic; cast. árbol de Venus.
|| 6. Arbre de la vida. fisiol. Disposició arborescent de les prolongacions de la substància medul·lar dins el cerebel; cast. árbol de la vida.
|| 7. Arbre de foc: bastimenta de fusta, formada d'una barra vertical amb llistons horitzontals, on basteixen el joc de focs artificials; cast. árbol de fuego. Auols germans son axí com arbre de foch, qui crema l'una branque l'altre, Jahuda Dits 381.
|| 8. Arbre de la creu: la creu a on fou clavat Jesucrist. Les quals [nafres] nostre Senyor Deus Jesu Christ prengué en l'arbre de la vera creu per reembre lo seu poble, Llull Blanq., pròl. «La Mare de Déu plorava | baix de l'abre de la creu; | Sant Juan l'aconsolava: | Mare mia, no ploreu» (cançó pop. Men.).
|| 9. Arbre de l'amor: pal adornat de flors, fruites i altres coses, que posaven a un lloc públic on el jovent concorria a divertir-se durant el mes de maig; cast. mayo.
|| 10. Arbre de la llibertat: arbre que planta un poble a la seva plaça o altre lloc públic, per solemnitzar l'alliberació d'alguna tirania o esclavatge, una revolució, etc.
|| 11. Arbre genealògic: taula sinòptica disposada en forma d'un arbre, en el tronc, branques i fulles del qual són escrits els noms dels ascendents i descendents d'una família, representant així la seva genealogia; cast. árbol genealógico. Traça de arbres Geneologichs. Anagrammas, doc. a. 1676 (Hist. Grem. ii, 155). Arbre de consanguinitat (Lacavalleria Dict.).
|| 12. Arbre enciclopèdic: taula sinòptica de les ciències i arts, disposada de manera que es vegin llurs mútues relacions, com a branques d'una mateixa soca. D'aquesta mena és l'obra de Ramón Llull titulada Arbre de Sciencia, dividida en quinze arbres: «arbre elemental», «a. vegetal», «a. sensual», «a. imaginal», «a. humanal», «a. moral», «a. imperial», «a. apostolical», «a. celestial», «a. angelical», «a. eviternal», «a. maternal», «a. christianal», «a. divinal» i «a. exemplifical», tots els quals són resumits en un setzè arbre: el «questional».
    Loc.
—
|| 1. Fer l'arbre: a) Posar-se amb les mans en terra i tot el cos descansant verticalment damunt elles, amb les cames cap amunt (Men.).—b) Fer tot el possible per aconseguir alguna cosa. «En Toniet fa l'arbre per menjar confits» (Men.).
|| 2. Fer l'arbre de la cama: significa el mateix de l'anterior (Men.).
|| 3. Quedar-se com un arbre sense fulles: quedar molt tot sol o desemparat (Empordà).
|| 4. Fer o formar l'arbre: determinar alguna cosa dins l'enteniment, després d'examinar ses circumstàncies; cast. formar concepto (Un Mall. Dicc.).
|| 5. Provar s'arbre: provar que una persona té el mateix origen o tronc que una altra; cast. entroncar (Un Mall. Dicc.).
    Cult. pop.—Arbre de bona manera: joc de nins o nines (Mall.). Un dels jugadors fa de mare i diu: «Arbre de bona manera, ¿quin fruit fa?» i fa llavors indicació del tamany de l'arbre que vulgui, de la color i grossària del seu fruit i de les altres característiques de l'arbre, però sense anomenar-lo. Els altres nins, guiant-se per aqueixes indicacions, procuren endevinar de quin arbre es tracta, i anomenen arbres i més arbres, fins que algun d'ells l'endevina. Aleshores, la mare mana que al qui ho ha encertat, els altres li peguin. El qui ho ha endevinat, fuig, i els altres l'encalcen i procuren tupar-lo fins a un lloc determinat o fins que la mare diu «prou». (Petra). A Freginals (Tarr.) aquest joc s'anomena de «Arbre arbre santa manera».
    Refr.—a) «Arbre ben plantat, dóna bon resultat» (Labèrnia-S. Dicc.).—b) «Arbre de bona casta, pren un pam i en paga quatre» (Un Mall. Dicc.); «Arbre de bona casta, pren un pam i per sis basta» (Binissalem).—c) «Arbre d'esplet, un any part altre»: vol dir que l'arbre que un any fa molt de fruit, l'altre en fa poc o gens (Un Mall. Dicc.).—d) «Si l'arbre gran vinclar voldràs, abans que el vinclis, el trencaràs» (Manresa, Barcelona): s'aplica als viciosos, qui, com més temps estan a corregir-se, més incorregibles es fan. Aqueix refrany el trobam usat de Fra Anselm Turmeda (Amon. 46): Si l'arbre gran vinclar volràs, | ans que no'l vincles trencar l'has.—e) «De xiquet, se cria l'arbre dret» (Manresa); «L'arbre xiquet, si està tort es pot fer dret» (Val.); «De petitet, se cria s'arbre dret» (Men.). S'aplica a significar que cal corretgir els defectes dels homes en la seva infantesa, que és quan són més bons de fer anar drets.—f) «Arbre tort quan neix, mai ne guareix» (Solsona).—g) «Arbre vell i trasplantat, primer mort que arraïlat» (Morella); «Arbre vell i trasplantat, més aviat mort que arrelat» (Tarr.); «Arbre vell trasplantat a terra nova, no prova» (Martí G. Dicc.); «Arbre sovint trasplantat, no posa arrels» (Llofriu); «Arbre sovint mudat, mai ben relat» (Un Mall. Dicc.).—h) «Arbres vells i bons amics, no en té qui en vol» (Men.).—i) «Més val s'arbre que ses flors» (Mall.).—j) «Cada arbre fa el seu fruit» (Cat.); «De bon arbre surt bon fruit». Be es veritat ço que tots temps he oit dir: que de bon arbre bon fruyt n'ix, Desclot Cròn. 26. «De dolent arbre no esperis bon fruit» (Cat., Bal.); «De dolent arbre, dolent fruit» (Mall.); «Arbre de Judes no fa pomes del Bon Jesús» (Marroig Refr.); «D'arbre roín, roín fruit» (Martí G. Dicc.).—l) «Arbre en terra, tothom guerra» (Men.); «Arbre a terra, tothom li fa guerra» (Vilabertran); «Arbre caigut, tothom li fa llenya» (Penedès); «Arbre caigut, tothom hi té dret» (Empordà); «Arbre mort, tothom l'estella» (Mall.). Ho diuen parlant de gent desvalguda que els altres encara procuren despullar aprofitant-se de la seva indefensió.—m) «Arbres fruiters, fé'ls a milers» (Manresa).—n) «Arrima't a bon arbre, i tendràs bona sombra» (Alcoi, Morella).
    Var. form. (dial.): albre (En l'albre de la vera creu, doc. a. 1409, arx. mun. d'Igualada; Par-me que siau semblant a l'albre, Isop Faules 22 vo); aubre (A la soca de un aubre molt hermós y florit, Milà Rom. 66); aibre (Aybre fruyter, doc. a. 1292, ap. RLR, iv, 513; Negun aybre que sia bo ad aybre de nau, doc. a. 1311, ap. RLR, xxix, 58).
    Fon.—I: áβɾə (or., bal.); áβɾe (occ., val.); áβɾɛ (Maó); áβɾi (Isavarri, Pobla de S., Sta. Col. de Q.); áɫβɾə (Agullana, Capmany, La Jonquera, Lledó); áɫβɾe (Fraga, Calasseit, Morella, Benassal, Gandia, Ontinyent, Alcoi, Ibi, Biar, Benissa); áwβɾə (Camprodon, Olot, Gir., St. Feliu de P.); áјβɾə (Rosselló, Capcir, Cerdanya, Conflent, Vallespir).—I, A || 20: áβɾə fɾuјté (Sta. Col. de Q., Mall.); áβɾe fɾuјtέ (Sort).—I, B || 1: áβɾa βaɾakɔ́k (Alg.). || 2: áβɾə βláŋk (Amer, Pobla de L.); áβɾe βláŋk (Tàrbena). || 11: áβɾə ðə lə səlút (Men.). || 33: áβɾə ðə pízos (Mall.).—II, A: áβɾə (or., bal.); áβɾe (val.).—II, B || 1: l'áβɾə (Torelló). || 2 a: áβɾe (Calasseit, Freginals); áβɾə (Selva del Camp, Montblanc, Mall.). || 2 b: s'áβɾə ðər ruɫɫó (Pastoritx); s'áβɾə ðər rúɫɫo (Artà). || 3: áβɾe ðe la sénia (Tortosa, Alcoi); áβɾe ðel pow ðe rɔ́ðes (Gandesa); áβɾe ðel roðét (Vinaròs); l'áβɾə (Pobla de L., Pineda); s'áβɾə (Mall., Men., Eiv.). || 4: s'áβɾə ðəz mulí (Bal.). || 5: áβɾe ðel roðét (Esterri). || 7: l'áβɾə ðə lə rɔ́ðə (Gir., La Bisbal, Vilafr. del P., Selva del Camp); s'áβɾə ðə sə rɔ̞́ðə (Llucmajor). || 19: l'áβɾə ðə lə kəmízə (Vic, Tarr., Sta. Col. de Q.): áβɾe (Tortosa, Massalcoreig); a, áβɾe'm pit (Tortosa); b, áβɾe'm pésa (Tortosa).
    Intens.—a) Augm.: abràs (Men.), abrot (Bal., Val.), abrel·lo [əβɾéɫɫu, Eiv.], abrarro (ibid.), abratxo (ibid.).—b) Dim.: abret, abric (Ripoll), abreu (Bal.), abriu (Val.), abrel·lo [əβɾέɫɫo] (Mall.), abreteu, abretó, abretoneu (Un Mall. Dicc.), abrico, abroi (Eiv.), abretxo (Bal.).
    Sinòn.—I, B, || 2: àlber, aubà. || 3: blada. || 9: garrofer bord. || 18: cornicabra; festuc; garrofer bord; llorer bord; noguereta. || 20: figuera borda; vern bord. || 27: raïm de moro. || 28: garrover bord; garrover del diable; garrover pudent; mongeta borda; mongeta d'arbre. || 30: poll; pollancre. || 33: pinet.—II, A: pal, palo.Loc. || 1: fer l'abreforc (Cat.); fer s'uiastre esbrancat (Mall.).
    Etim.: del llatí arbŏre, mat. sign.