Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  armada
veure  armadà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARMADA f.
Acte o efecte d'armar.
|| 1. Conjunt de naus de guerra d'un mateix partit; cast. armada. Si lo mercader... la'n vol gitar, ço es per armada o per corsaris, Consolat, c. 81. La cavalleria... per terra e l'armada per mar, Muntaner Cròn., c. 286. Ab molt gran armada partí de la sua terra, Tirant, c. 5. Al capità general de nostra armada maritima, doc. a. 1405 (Roca Hosp. 124). En Roger de Luria qui era almirall de la armada de mar, Boades Feyts 348. Si contra dits cossaris se convendrà fer armada, doc. a. 1447 (Mall.).
|| 2. Exèrcit en general. «Armada per terra» (Lacavalleria Gazoph.). Armada de vuyt mil homens de a peu, Torra Dicc. a) Estol, conjunt de gent (Rosselló). Un dels mes palouts de l'armada, Saisset, Poc da tout, 13.
|| 3. Conjunt d'anyells o de porcells que el pagès compra acabats de desmamar, per engreixar-los i vendre'ls en esser grossos (Artà, Manacor, Santanyí).
|| 4. Ormeig de la canya de pescar, compost de llinya i ham, o bé de llinya, pèl de cuca i hams (Men., Eiv.).
    Fon.:
əɾmáðə (pir-or., or., bal.); aɾmáðɛ (Ll.); aɾmáða (Cast., Val., Al.); aɾmá (Val.).
    Intens.:
armadeta, armadota, armadassa.
    Etim.:
del part. pass. de armar en forma femenina.

ARMADÀ
Llin. de Barcelona, Girona, Bassegoda, St. Llorenç, de la Muga, Ullastret, etc.
    Etim.:
V. Armadans.