Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. armilla
veure  2. armilla
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ARMILLA f. ant.
Anella. Peras preciosas, armillas d'or e d'argent, safilis, e tots ornaments precioses, Marsili Cròn. (ap. Quadrado Conq. 108). «Armilla, o anella de ferro»; «Armilla o manilla del bras» (Torra Dicc.).
    Etim.:
del llatí armilla, ‘anella’.

2. ARMILLA f. (castellanisme)
Peça de vestit sense mànegues, que abriga el cos part damunt la camisa (Cat.); cast. almilla, chaleco. «Armilla o camisola» (Torra Dicc.). Li prenia els terrossets de sucre del butxacó de l'armilla, Pons Com an. 7. Antigament s'anomenava armilla també una peça de vestit que podia tenir mànegues: Armilla de bombosi ab mànegues, inv. de Cervera, a. 1789 (Aguiló Dicc.). Avui en dia es diu armilla únicament el guardapits d'home; la gent del segle XIX deia armilla també a una peça de vestit anàloga que duien les dones (Empordà, Menorca).
    Fon.:
əɾmiʎə (or.); aɾmiʎa (Esterri, Ribagorça, Maestrat); aɾmiʎɛ (Ll., Tremp, Sort, Artesa, Balaguer, Ponts).
    Intens.:
—a) Augm.: armillassa.—b) Diminutiu: armilleta, armilló. Armilleta de felpó, | camisa neta y planxada, Collell Flor. 156.—c) Pejor.: armillota, armillot.
    Sinòn.:
guardapits, jaleco, jupetí.
    Etim.:
del cast. almilla, mat. sign.