Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  arribar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARRIBAR v.: cast. llegar.
I. intr.
|| 1. ant. Venir (les barques) fins a la vorera, tocar terra. Que anàssem riba mar com qui ua contra Maylorques, e ali hon els estimarien que fos bo al estol arribar, que ali arribàssem, Jaume I, Cròn. 59. Lo dit hostol nostre arribà davant lo dit loch de Alguer, Pere IV, Cròn. 305.
|| 2. Venir fins a cert lloc (que es pren com a terme del moviment). Los missatgers arribaren en la cort del leó, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Maleyt fon lo dia que tu en aquesta terra arribist, Tirant 332. Com arribà Paris deuant Viana, Paris e Viana 12. Arribes de llunyes terres, | arribes de llunyes aygues, Verdaguer Idilis. En açò arriba al temple lo crit de ses germanes, Atlàntida iii.
|| 3. Anar a un lloc relativament prop. Arribau an es col·legi, vejau lo qu'hey dech y pagau-ho, Roq. 29. a) a Cat. s'usa en aquest sentit com a reflexiu (a imitació del castellà): En aprés anaren als molins de dita comanda, s'arribaren al molí de la cadena, doc. a. 1533 (Miret Templers 579). Per arribar-se fins a la tauleta, Pons Com an., 63.
|| 4. Poder tocar una cosa relativament allunyada, estendre's fins a cert lloc. Se queden Vignemale y Ossau a sa cintura, | Puig d'Alba y la Forcada li arriben a genoll, Canigó iv. Desde ses teulades arribaven fins en terra, Ignor. 10. La va penjar a un clau an el qu'apenes arribava, Massó Croquis 75.
|| 5. Igualar-se, equiparar-se, esser tant com un altre. No'n conec cap que li arrib ni s'hi puga comparar, Alcover Cont. 58. A borracho no li arribe el teu al sinyó Jaume, Guinot Capolls 82.
|| 6. Tenir cert grau en qualitat o quantitat. La sua hacienda no arriba a mitat de lo que allega, doc. a. 1747 (Hist. Sóller, i, 26). S'ha enamorada d'un bitxo | que no arriba a ca nanell, Penya Poes. 25. Pogué coneixe fins ahont arribava la honradés d'en Jordi, Penya Mos. iii, 31.
|| 7. Existir o durar fins a cert temps o fins a cert esdeveniment, o fins a adquirir certa manera d'esser o d'obrar. Aquí jau un mallorquí qu'a noranta anys arribà, Ignor. 20. La tongada dels dies rúfols, dels temps humits, arriba a ferse estantissa, Pons Auca 25. Ja hi arribarà, a doctor!, Pons Auca 168. Tem que no arribi a demà, Ramis Clar. 18.
|| 8. Esdevenir el temps o els fets esperats o preparats d'estona. En arribà es diumenge se posa sa mudada, Ignor. 26. Y l'hora arribà, Costa Poes. 30. Ara arriba ma venjansa, Rosselló Many. 97. Si axò arriba a succehir, Penya Poes. 197. a) usat com a impersonal, Esdevenir, succeir després d'estona. «Si no plou, arribarà que tot el camp serà mort» (Eiv.). «Sa teua mare per sogra | gustós la vui acceptar; | que hasta les deu o les onze | 'riba que la fas vetlar» (cançó pop. Eiv.).
|| 9. Obtenir, aconseguir amb esforç. Es qui no han pogut arribar a cap tayada, Aurora 227.
II. tr.
|| 1. Portar fins a la riba o vorera (de mar, de riu, etc.). Que si algun aurà arribada lenya o fusta en lo flum d'Ebre, que algun, sens voluntat del senyor que la aurà arribada, no la gos pendre ni portar ab si... Item... que null hom ni nulla fembra no gos pendre ni traure nenguna fusta que l'aygua del flum d'Ebre aja lexada ni arribada en heretat d'altri, doc. a. 1344 (BABL, xii, 60).
|| 2. Portar fins a cert punt. Tu sempre voldries y ab rahó arribar les coses fins a l'enfront, Penya Mos. iii, 127. L'aire teb m'arriba noves | de sales y de graners, Salvà Poes. 50. «Jas aquest llibre, arriba'l a ca's mestre» (Mall., Men.).
    Loc.
—a) Arribar i moldre (Barc., Vallés, Ripollès), o arribar i fer farina (Gir., Llofriu), o arribar i fènyer (Val.), o arribar i seure (Mall.), o arribar i empènyer (Men.): arribar tan oportunament que tot seguit s'obtingui el que es desitja.—b) Arribar a misses dites (Cat., Bal.), o arribar quan les gràcies ja estan dades (Vall corb), o arribar com les palmes d'Elx (Val.), o arribar com les palmes d'Ervissa (Cat.): arribar massa tard.—c) No arribar es Cristo a ses monges o no arribar sa perdiu an es mitjà: no esser suficient; venir curt (Mall.).—d) Arribar molt mal, o arribar molt per enllà: arribar un malalt a estar en greu perill de mort (Barc., Igualada).—e) Arribar per enllà o arribar al punt de dalt: arribar un negoci o qüestió al punt més crític (Barc.).—f) Arribar al punt de dalt, o arribar al quint pis: irritar-se molt (Penedès, Vallès, Igualada).—g) Arribar poc enllà, o no arribar més enllà: tenir poca intel·ligència o penetració (Barc., Igualada).—h) Arribar a les tres pedretes: arribar a greu perill de mort.—i) Si arriba no arriba, o si arriba no basta: expressa escassesa d'una cosa, que amb prou feines pot bastar.—j) Fins aquí hem arribat!: ho diu el qui està cansat de tenir contemplacions a un altre i vol començar a fer-li contrari (Empordà, Mall.).
    Refr.
—a) «Qui primer arriba, primer mol» (Empordà); «Qui primer arriba, primer engrana» (Men.): significa que el matinejar més o arribar primer que els altres és un avantatge damunt ells.—b) «Qui arriba amb sol, s'honra com vol»: recomana arribar abans de la nit.—c) «Tan mal és passar, com no arribar»: indica que tots els extrems són dolents.—d) «Allà on arriba, no ha mester escala»: es diu referint-se a una persona afectada de robar (Santanyí).
    Fon.:
əriβá, riβá (pir-or., or., bal.); ariβá (occ.); ariβáɾ (val.).
    Sinòn.:
aplegar.
    Etim.:
del llatí vg. *arrīpāre, ‘venir fins a la vorera’ (derivat de rīpa, ‘vorera de mar o de riu’).