DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ARTILLERIA (i ant. artelleria). f.
|| 1. ant. Conjunt d'utensilis o peces necessàries per fer un treball o per obtenir un efecte mecànic determinat; cast. aparejo. Totes aynes e artellaries e altres coses que s'i trobaran, doc. a. 1415 (Botet Mon. iii, 436). De perdrer tota la artyllaria ab que pesqueran, doc. a. 1426 (Vegueria de Ribes). En una cambra que dins l'ort havia, ahon tenia [l'hortolà] la sua artilleria per a conrear l'ort, Tirant, c. 268.
|| 2. Material de guerra consistent en canons o altres ginys grossos i llurs municions; cast. artillería. Leixant en lo dit setge gins y artilleries y altres apparells que havia fets per combatre, Pere IV, Cròn. 346. Los forans de Mallorqua los han tramesa una bombarda e altres artellaries per fer lo dit combat, doc. a. 1451 (Boll. Lul. ix, 279). Moltes altres armes e artelleria per armar galeres, doc. a. 1457 (RLR, l, 327). Porten dos bombardes e artilleria menuda, doc. a. 1474 (RLR, lii, 11). En lo punt tirà tota la artilleria de dites galeras, doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 109).Peça d'artilleria: canó o altre aparell similar per a combatre. Tres pessas de artilleria de bronzo, doc. a. 1546 (Alós Inv. 62).
|| 3. Cos de tropa que serveix al maneig dels canons; cast. artillería. Se ajuntaren las dos compañías de Infanteria y Artilleria a la plassa de la Torreta, Entrev. Eiv. 84 (a. 1666).
    Fon.: əɾtiʎəɾíə (pir-or., or., bal.); aɾtiʎeɾíɛ (Ll.); aɾtiʎeɾía (val.).
    Etim.: del fr. artillerie, mat. sign. (Wartburg FEW, i, 148).