DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASSESSOR m.: cast. asesor.
|| 1. Funcionari que té per càrrec aconsellar i il·lustrar-ne un altre per ajudar-li a exercir son ofici. Pus que'l Jutge, Arbitre o assessor serà reebut per les parts, no pot esser recusat, Cost. Tort. III, ii, 24. Foren a manera de jutges o de assessors, sehents en cadira, Scachs 25. Guillem de Salmons assessor de la dita comanda, doc. any 1408 (Miret Templers 452). Com estiga, per constitució de Catalunya... feta en lo any 1564, prohibit ningun poder esser jutge ni assessor que no sia graduat en dret canònic o civil, doc. a. 1585 (Col. Bol. viii, 490).
|| 2. En general, persona que n'aconsella una altra en algun assumpte. Es seus assessors tampoch en sabian res, Roq. 31.
    Fon.: əsəsóɾ (or.); asesóɾ (occ., val.); əsəsó (bal.).
    Etim.: pres del llatí assessōre, mat. sign.