DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ATALL m.
|| 1. Drecera, camí més curt que l'ordinari (Val.); cast. atajo. S'esforça y treballa cercar del camí la senda y atall, Proc. Olives 442. Per les taulades | passos, atal's, | amaguatalls, | caus e retrets, Spill 5451. Adés un atall que em precipitava, adés un corriol entre saules i magraners, Casp Proses 49.
|| 2. ant. Regoneixement, exploració. Perque tots los atalladors de cavall fassen millor sos atalls, Ordenacions marítimes de Val., a. 1673 (Aguiló Dicc.).
    Fon.: atáʎ (València).
    Etim.: postverbal de atallar.

2. ATALL m. o f.
Estol nombrós (eiv.). «Hi ha un atall de beiots que fan molta remor».
    Fon.: ətáј (eiv.).