DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ATALLAR v. tr.: cast. atajar.
I. Tallar, en general (Val.). Tots los draps que ha atallats per al Rey, Eximplis, ii, 283.
II. || 1. Acurçar el camí, fer drecera. Atallant lo camí als seus anys, Alegre, Transf. 83.
|| 2. Aturar algú de prosseguir una acció, posant-li obstacles. Y en veure que'l córrer la cansa y atalla, tantost lo ball dexa, Viudes donz. 147. Per atallar les sues encontrades, ab gran menyspreu lo condamna y bandeja, Scachs d'amor.
|| 3. Aturar un plet, una discussió o altre desacord (Nebrija Dict.).
|| 4. ant. Explorar el camp enemic per tal de donar ne notícies a l'exèrcit propi.
|| 5. refl. Paralitzar-se a causa d'una forta impressió de por, respecte o vergonya (Tortosa, Val.).
    Fon.: ataʎá (Tortosa); ataʎáɾ (València).
    Etim.: del llatí talĕare, ‘tallar’.