Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  autoritat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AUTORITAT f.: cast. autoridad.
|| 1. Dret o poder d'imposar obediència. Lo veguer pot pendre tot hom... per sa propria auctoritat, Cost. Tort. I, i, xi. La hu d'ells lo qual era de major auctoritat, Valter Gris. 3 v.o
|| 2. Facultat d'imposar-se pel propi mèrit a l'opinió dels altres. Haguemhi dels còmits e de les naus d'aquels qui eren de maior auctoritat, Jaume I, Cròn. Les coses de la fe... les deu hom creure per autoritat divina, Egidi Romà, ll. 2, pt. 2a, c. 5.
|| 3. Testimoni o text que se cita per convèncer, en virtut de son mèrit o prestigi. E pus per autoritats no'ns podem auenir, que assajassem si'ns poriem auenir per rahons demostratiues, Llull Gentil 12. Per aquella authoritat dient: “nullum malum...”, Pere IV, Cròn. 292. Vols dir que de auctoritats prou ne has llestes, Metge Somni i.
|| 4. Persona o persones que ocupen els càrrecs de govern. Noy, porta beure per l'Autoritat, Vilanova Obres, xi, 124. Ha obtengut menos protecció per part de ses autoridats, Ignor. 4.
|| 5. Persona que mereix imposar-se pel seu mèrit o superioritat a l'opinió dels altres. Ubrika, que és..., sens dubte, una autoritat en la matèria, Espriu Lab. 32.
    Fon.:
əwtuɾitát (Barc.); awtoɾitát (Val.); əwtoɾiðát (Palma).
    Etim.:
pres del llatí auctōrĭtāte, mat. sign.