Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  avalotar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AVALOTAR (o esvalotar, i ant. avolotar). v.: cast. alborotar.
|| 1. Moure tumultuosament. No gos aualotar de fet ne de paraula ne en altra manèra los compradors, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Diran que volem aualotar la ciutat, Villena Vita Chr., c. 226. Tota la ciutat se aualotà e s'i mes molt gran remor, Jacob Xalabín 14 v.o
|| 2. Cridar fort, regirar la gent a crits. Y en la ribera cridaven avolotant ab grans ahucs, Pere IV, Cròn. 344. Que no cridàs ni avalotàs d'aquella manera, doc. a. 1568 (arx. de la Seu d'U.). Donant espansió a son festiu caracter y esbalotantho tot ab un aria del “Roberto”, Genís Julita 61.
|| 3. Excitar desordenadament. Una carta que rebé la Tecla li esvalotà tots els nervis, Pons Com an. 191. La mar crexent s'avalota, Costa Poes. 83.
    Fon.:
aβalotá (Aitona, Maestr.); aβalotáɾ (Cast., Val.); əvəlotá (Mall.); əzβəlutá (Gir., Empordà, Vic, Solsona, Barc., Valls); əzvəlutá (Men.).
    Etim.:
incerta, però probablement del llatí volūtāre, ‘voltejar, capgirar’, segons opinió raonada de Corominas DECast, i, 89.