DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BAJÀ, -ANA m. i f.
|| 1. Beneitot, mancat del bon ús de la raó; cast. necio, tontón, bobo. E lo poble bajà, que hagué hoit aquestes malicioses e colorades rahons, Villena Vita Chr., c. 137. Té aquella [Beatriu] per molt bajana, molt poch reposada, doc. any 1464 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 2. Bajà, m.: col d'ull cònic, escapçat, que no és acopada ni flori (Sóller).
|| 3. Trumfes bajanes: patates bullides, xafades i amanides (Aguiló Dicc.).
    Refr.
—«L'home bajà, si li deu lo dit, se pendrà la mà» (Barc., Manresa); «A l'home bajà, li'n dons com el dit i se'n pren com la mà» (Llofriu).
    Fon.: bəʒá (or., bal.).
    Intens.: bajanot, -ota: bajanarro, -arra; bajanàs, -assa.
    Etim.: del llatí bajānus, ‘propi de Bajae, ciutat d'Itàlia’, i aplicat principalment a certa classe de faves procedents d'aquella ciutat (cfr. REW 885).