DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BALMAT (o baumat).
|| 1. adj. Excavat o enfondit, que fa com una balma (Empordà, Lluçanès, Pl. de Vic); cast. ahuecado. Cerquen el redòs d'una roca balmada, Verdaguer Exc. 65. Y un armari baumat en la paret, Víct. Cat., Ombr. 29. «Un roure baumat»; «fer so de baumat» (Vic).
|| 2. m. Cavitat oberta en sentit horitzontal (Empordà, St. Hilari SC). Ficant el mànech del fuhet en el baumat, Víct. Cat., Sol. 172.
    Fon.: bəwmát (pir-or., or.).
    Etim.: participi passat de balmar.