Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  banyut
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BANYUT, -UDA adj.
|| 1. Que té banyes; cast. cornudo. Ses condicions des bestià bañut que demà ha de fé fonsió, Roq. 36. a) El Banyut: el dimoni (Llofriu, Bagà, Tremp).
|| 2. iròn. Caragol (Llofriu).
|| 3. Peix de la família dels blènids, dit també capsigrany (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 4. m. Home al qual la seva dona és infeel; cast. cornudo. «Un fadrí vell sap a ranci; | si és casat, sempre té ansi | sa dona si el fa banyut» (cançó pop. Llucmajor).—a) usat com a insult, ja en el segle XIV: Barba merdosa, banyut, tu e lo batle muirets mal, doc. a. 1373 (Hist. Sóller, i, 384).
|| 5. Obstinat, mal de convèncer (Fulleda); cast. terco.
    Fon.:
bəɲút (or., bal.); baɲút (occ., val.).
    Loc. i refr.
—a) Banyut i paga es beure: ho diuen d'un qui, de més a més que fa feina, encara ha de pagar (Men.).—b) «Es darrer qui ho sap és es banyut» (Mall.).