DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. BARAT m.
|| 1. Acte de baratar o canviar; cast. cambio, trueque. No permeten dit tabernacle sia extret de la present iglesia... ni per via de barat ni de presta, doc. a. 1632 (Hist. Sóller, ii, 734).
|| 2. ant. Tracte fraudulent. Plena estarets de barats e falsetats, Llull Rim. 629. Ab intenció dampnada y per llur sol barat instaven, Metge Somni ii. Tant que haurà a fer mal barat per complaure a la muller, Sermó de St. Vicenç (ap. Ribelles Biblgr. 334). Per esquivar fraus e barats qui's són fets, Ordin. Mall. 112.
Loc.—a) Fer lo barat de la taupa: fer una barata que no convé. Diuen que la taupa va entrar en tractes amb un altre animal, que li proposà que li donàs ella els ulls, i ell li daria la cua; la taupa li donà els ulls, però l'altre animal no li donà la cua; i així és que la taupa no té ulls ni cua (Pont de S.).—b) Déu mos do barat de bé: ho diuen per demanar a Déu coses convenients (St. Joan d'Eiv.).
Fon.: bəɾát (or., bal.); baɾát (occ., val.).
Etim.: postverbal de baratar.
2. BARAT adv. o adj.
A baix preu; cast. barato. Els venien tan barats, que per cinch sous donauen un francès... als qui comprarlos uolien, Boades Feyts 364.
Fon.: baɾát (Sort, Pobla de S., Tremp, Balaguer, Ll., Sidamunt, Tamarit, Fraga, Maest., Val., Alcoi, Pego); bəɾát (Eiv.).
Refr.
—«Bo i barat, ja s'ha acabat» (Val.); «Bo i barat s'han barallat» (Alcoi); «Lo barat és car» (Maestr., Val., Alcoi).
Intens.: baratet, baratíssim, baratot.
Etim.: de barat, art. 1, usat adverbialment. La forma que predomina és barato, presa del castellà.
3. BARAT m.:
V. varat.
4. BARAT
Llin. existent a Barc., Berga., Cardona, Prat de Llobregat, Val., Albal, Torrent, etc.
Etim.: incerta. El cognom Barat existeix a França. Potser ve del gascó barat (<llatí vallātu), ‘tancat fet de terra o de brancam’; podria ser també variant del nom personal germ. Berhard (com Bernat de Bernhard), o un sobrenom procedent del substantiu barat, ‘canvi fraudulent’ (V. barat art. 1) com opina Dauzat Dict.
1. barat