Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. barat
veure  2. barat
veure  3. barat
veure  4. barat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BARAT m.
|| 1. Acte de baratar o canviar; cast. cambio, trueque. No permeten dit tabernacle sia extret de la present iglesia... ni per via de barat ni de presta, doc. a. 1632 (Hist. Sóller, ii, 734).
|| 2. ant. Tracte fraudulent. Plena estarets de barats e falsetats, Llull Rim. 629. Ab intenció dampnada y per llur sol barat instaven, Metge Somni ii. Tant que haurà a fer mal barat per complaure a la muller, Sermó de St. Vicenç (ap. Ribelles Biblgr. 334). Per esquivar fraus e barats qui's són fets, Ordin. Mall. 112.
    Loc.
—a) Fer lo barat de la taupa: fer una barata que no convé. Diuen que la taupa va entrar en tractes amb un altre animal, que li proposà que li donàs ella els ulls, i ell li daria la cua; la taupa li donà els ulls, però l'altre animal no li donà la cua; i així és que la taupa no té ulls ni cua (Pont de S.).—b) Déu mos do barat de bé: ho diuen per demanar a Déu coses convenients (St. Joan d'Eiv.).
    Fon.:
bəɾát (or., bal.); baɾát (occ., val.).
    Etim.:
postverbal de baratar.

2. BARAT adv. o adj.
A baix preu; cast. barato. Els venien tan barats, que per cinch sous donauen un francès... als qui comprarlos uolien, Boades Feyts 364.
    Fon.:
baɾát (Sort, Pobla de S., Tremp, Balaguer, Ll., Sidamunt, Tamarit, Fraga, Maest., Val., Alcoi, Pego); bəɾát (Eiv.).
    Refr.

—«Bo i barat, ja s'ha acabat» (Val.); «Bo i barat s'han barallat» (Alcoi); «Lo barat és car» (Maestr., Val., Alcoi).
    Intens.:
baratet, baratíssim, baratot.
    Etim.:
de barat, art. 1, usat adverbialment. La forma que predomina és barato, presa del castellà.

3. BARAT m.:
V. varat.

4. BARAT
Llin. existent a Barc., Berga., Cardona, Prat de Llobregat, Val., Albal, Torrent, etc.
    Etim.:
incerta. El cognom Barat existeix a França. Potser ve del gascó barat (<llatí vallātu), ‘tancat fet de terra o de brancam’; podria ser també variant del nom personal germ. Berhard (com Bernat de Bernhard), o un sobrenom procedent del substantiu barat, ‘canvi fraudulent’ (V. barat art. 1) com opina Dauzat Dict.