DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. BARREJAR v. tr.
|| 1. ant. Despullar una casa o població de les coses valuoses que conté; cast. saquear. E poden barreyar tota la ost, Jaume I, Cròn. 415. Uengren a tresnuytada a Alcouera, e prenguerenlo, e barrejarenlo tot, Jaume I, Cròn. 28. Van trencar les portes del dit monestir, e barregaren e robaren la sglesia e totes quantes coses hi hac, que hanch no y lexaren stacha, que tot se'n portaren ab si, Desclot Cròn., c. 138. E vos yrets-vos-en primer ab les galees al dit port de Tunis, e barrejarets tot lo port, Muntaner Cròn., c. 30. E la nostra gent, tant foren encorats del barreiar e per la roba dels alberchs,... e així aquell dia no curaren d'als, sino de barrejar lo dit barri e robar, Pere IV, Cròn. 201.
|| 2. ant. Malmetre, fer malbé. Florins barregen | pel que volrien, | quant han darien | pel que no tenen, Spill 596. Curial encès de ira tot se cambià e no respòs per no barrejar sos fets, Curial, i, 32.
|| 3. Maltractar, fer violència. E que son poble sia injuriat e apobrit e malmenat e barrejat com a bestiar qui és barrejat per besties salvatges, Llull Cont. 111, 20.
|| 4. Fer fugir animals o persones a crits, bastonades o altre mitjà violent (Freginals); cast. ahuyentar. «Barreja les gallines, que se mos minjaran tot lo blat».
|| 5. Renyar, tractar de mala manera (Mall.); cast. reñir, regañar. «L'amo, pareix que gustau | que un missatge pas fortuna; | mala nit i banyadura, | i encara el barrejau» (cançó pop. Ariany).
|| 6. Mesclar coses desordenadament (Men.); cast. desbaratar.
|| 7. Mesclar (en general); unir coses diverses (Cat.); cast. mezclar. Barrejem nostra veu al sublim càntich, Cases A., Poes. 52. D'un a un los renta els peus | barrejant sos plors ab l'aygua, Verdaguer Somni 16. Francesos y catalans | ...lluytan a qui més pot | barrejats dins la batalla, Picó Engl. 26. Especialment: a) Unir les cartes procurant desordenar-les abans de començar el joc (Cat.); cast. barajar.—b) Cuinar carn i peix en dia de dejuni (Empordà, Urgell); cast. promiscuar.
Fon.: bərəʒá (pir-or., or.); bareʒá (occ.); bareʧáɾ (val.); bərəʤá (mall., men.); bareјá (Boí, Pont de S.).
Etim.: segons Corominas DECast, i, 7, derivat del llatí verrĕre, mat. sign. || 1.
2. BARREJAR v. tr. ant.
Cosir o teixir a una tela peces de diferent color. No gos daquiavant listar ne vetar per fora ne barregar [sic] negunes vestadures, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 179). Una cuberta de verni vermell de Perpenyà blanch barraiada de les dites colors, Inv. Anfós V, 158. Per pintar lo pom pal e tallador de la tenda barrejada ço es blanqua blava e groga, doc. a. 1440 (Arx. Gral. R. val.).
Etim.: derivat de barra.