DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BASA (en mall. i men., vasa). f.
|| 1. Cartes que el jugador recull en guanyar una jugada (Cat., Val., Bal.); cast. baza. a) Fer basa: recollir les cartes guanyades en una jugada. «He fet moltes bases, però cap pedra ni trumfo» (Empordà).
|| 2. Partida en el joc de bales (Montoliu Voc. Camp Tarr.).
|| 3. met. Paper important, representació social molt distingida (Bal.); cast. papel. a) Fer vasa: tenir molta d'importància als ulls de la gent.
    Loc.—a) Empatar la basa a algú: llevar-li la primacia o impedir-li d'aconseguir son desig (Empordà). No n'hi havia d'altre que li empetés la basa, Ruyra Parada 14.—b) Esser una petita basa: esser petit i raquític (Llofriu).
    Fon.: bázə (pir-or., or., eiv.); bázɛ (Ll.); bása (val.); vázə (mall., men.).
    Etim.: segons G. de Gregorio (ZRPh, xxv, 747), de l'àrab bazz, ‘agafar’; però Corominas DECast, i, 432, dóna com a segur que l'espanyol baza i el cat. basa venen de l'it. bazza, mat. sign., i considera improbable que l'italià hagi pres aquest mot de l'àrab bazz.

2. BASA
Llin.: V. bassa.