DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BASTANT
|| 1. adj. Suficient, que basta; cast. bastante. Lo qual [emperador] me dóna renda tots anys, la qual m'és bastant abundosament, Llull Blanq. 78, 6. Appar que lo seu aveniment no sia bastant a recrear lo món, Llull Felix, pt. i, c. 9. Que no som bastans quant és de part nostra a algun bé, Pere IV, Cròn. 22. Ell no era bastant de pagar lo dit rescat, Eximplis, ii, 333. Sol amor és bastant a relleuarlos en un jorn, Curial, i, 8. Vellut negre bastant per un gipó, Trobes V. Maria 93. Ey ha materia bastant per una disertació, Aguiló Poes. ii.
|| 2. adv. De manera suficient; cast. bastante, suficientemente. Lo gentil li dix que no calia que li provàs la creació del mon, cor assats bastant la hauia prouada lo juheu, Llull Gentil 165.
|| 3. (en l'ús modern) No poc; cast. bastante. a) adj. N'hi ha que no estan bons, altres tenen feynes, y bastants estan ocupats avuy fent es balance, Roq. 2. Tendran sa ditxa de sentí tocà sa banda de s'Ajuntament amb bastanta frecuencia, Ignor. 22.—b) adv. Una panxeta de curva suau, encara que bastant destacada, Vilanova Obres, iv, 17. Sort que son ofici de sastre era bastant descansadet, Pons Auca 110. Però el vi es bastant aixut, Penya Poes. 199.
    Fon.: bəstán (pir-or., or., eiv.); bastán (occ.); bastánt (val.); bəstánt (mall., men.).
    Formes flex.: bastant és originàriament un adjectiu d'una sola terminació; però en el llenguatge modern s'és introduïda la forma feminitzada bastanta; en el dialecte alguerès aquesta feminització s'acompleix no sols quan el mot s'usa com a adjectiu, sinó també quan és adverbi: Ella és bastanta bella y graciosa, Ciuffo Folkl. alg. (manuscrit), 75.
    Intens.: bastantet.
    Etim.: del participi present de bastar.