DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BATALLA f.
|| 1. Acció en què dos exèrcits o estols es combaten; cast. batalla. Si lexa el gomfanó e'ls frares en batayla de sarrasyns, doc. a. 1204 (Miret Templers 545). Per honor se auentura hom a batalles, a assauts e a moltes d'altres coses, Llull Felix, pt. viii, proemi. La primera bataya [sic] ahuda ab los sarrains, Marsili Cròn., c. 19. Durà la batale [sic] antro a mig dia, Graal 37. Per corre a la batalla tot és hú, llança o rastell, Picó Engl. 22.
|| 2. ant. Combat individual prèviament tractat entre dos guerrers; en la edat mitjana, duel judicial per a provar la veracitat d'un jurament; cast. duelo, bátalla, combate singular. Per sacramentum et per batala [sic] de duobus caualariis, doc. a. 1018-1026 (ap. Gl. MLC, i, 246). Un rey tramès un caualler en la terra de un altre rey, per ço que en sa cort faés una bataila ab un escuder qui lo hauia reptat de trahició, Llull Felix, pt. i, c. 6. La cort deu dar temps a la batayla a fer XXX dies, Ordon. Bath. 104. Com...sia stada dada licencia e facultat a nosaltres jutges del camp, de jutgar e dar sentencia en totes les batalles qui's faran dins lo temps per la magestat sua consignat, Tirant, c. 60.
|| 3. ant. Tropa ordenada per combatre. Capità deu establir les batalles de tots los lochs de la nau, Consolat, c. 329. Moguem de Burriana, e ab nostra batayla feta e ab nostres caualls armats... passam denant Muruedre, Jaume I, Cròn. 202. No saberen rengar la batayla ni anar iustats, id. 9. E mesclarense totes les batalles, e feyen tan gran remor que paria lo mon se'n degués entrar, Tirant, c. 325. En batalla o en orde de batalla: (tropa) disposta en forma apta per combatre, presentant un front extens i de poc gruix. Cabdill és d'eix exèrcit en orde de batalla, Canigó iv.
|| 4. Discussió forta; cast. altercado.
|| 5. met. Desfici, inquietud de l'esperit per a resoldre's entre sentiments oposats; cast. batalla, lucha.
|| 6. Feina difícil o molt intensa (Mall.). «Hem hagut de fer molta de batalla per acabar això en un dia».
|| 7. Ús quotidià i sense miraments (Mall.). «Aquesta mudada li pot servir pels diumenges, i aquesta altra per batalla». Feina de batalla: feina feta sense finor ni miraments.
Batalla: llin. existent a Atzaneta, Agramunt, Alió, Amposta, Anglesola, Artesa, Barcelona, Brafim, Castelló, Freginals, Morell, Valls, Vilafamés, Vinaròs, Morvedre, etc.
    Loc.—a) Camp de batalla: lloc on es dóna una batalla. Com si per mon enemic era en camp de batalla sobrat, doc. a. 1359 (Miret Templers 412).—b) Presentar batalla: moure's contra l'enemic per provocar-lo al combat.—c) Dar batalla: moure's contra l'enemic i combatre'l. Posat dins la liça per dar la batalla, Passi cobles 9. La nostra galea... estech per darli batalla, Ardits, i, 30.—d) Rompre la batalla: començar-se un combat. Al rompre la batalla decisiva, Canigó ix.—e) Entrar en batalla: començar a intervenir a un combat. Les set regines se foren guarnides e aparellades d'entrar en la batalla, Llull Cont. 354, 12. Regonegam tota nostra gent qual serà disposta per entrar en batalla, Tirant, c. 318.—f) Véncer batalla o guanyar batalla: esser vencedor en un combat. Anc no vencí batalla tan profitable, Llull Blanq. 47, 6.
    Fon.: bətáʎə (pir-or., or., bal.); batáʎɛ (Ll.); batáʎa (Cast., Val., Al.); bətáјə (Mall. en la pronúncia més vulgar).
    Etim.: del llatí tardà battalĭa (<battualia), mat. sign. || 1, 2, mot derivat del verb battuĕre, ‘batre’.