Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. beca
veure  2. beca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BECA f.
I. || 1. Peça d'indumentària, consistent en una faixa ampla que passa per davant els pits i per damunt les espatles i penja a l'esquena en dos caps; cast. beca. Antigament la portaven com a insígnia els consellers de la ciutat de Barcelona, certs clergues constituïts en dignitat, certs col·legials, etc.; avui només la porten els seminaristes i certs col·legials. Ixen cascú d'ells vestits ab sas lobas de Contray, y becas, y plantofas de vellut, Rubr. Bruniquer, i, 62. Que aportàs lo vestuari de dit Masser o Vedell ab la beca de taffatá morat y gorra de risso, Canyelles Descr. 224. Los Canonges aportaven los hábits de cor ab pells y ells aportaven assoles las almusas ab becas de satí carmesí, ibid. 225.
|| 2. ant. Part de la capa que serveix per tapar la cara; cast. embozo. Que ningú gos portar la cara tapada amb papafigo, barbes falses, beques, màixqueres o altrament, doc. Val., a. 1578 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 3. Capulla que hi havia en els antics capots d'home (Vilafr. de B.).
|| 4. Gorra rodona (Mall., Men., Gir.). Baix sa negra beca eixian flochs de cabells argentats, Aguiló Fochs foll. 137. Mos hi atracavem poch a poch, aturant s'alè, ab sa bèca o es capell preparat, A. Ruiz (Catalana, i, 409).
II. || 1. Capulla de friseta per colar cafè (Sóller).
|| 2. Cúpula cònica de la torre del molí de vent (Artà).
|| 3. Capulla del forn de calç (Artà).
|| 4. Clot on sembren un cep (Mancor, Sencelles, Binissalem).
|| 5. Sa Beca: nuvolada semblant a la serrada, que es veu sortir a ponent i és senyal de pluja (Artà).
III. Dret a cursar gratuïtament els estudis d'una carrera, concedit a algú pels seus mèrits o per fer-li favor; cast. beca.
    Refr.

—«En temps de fred, val més beca que barret» (Camps Folkl. men.).
    Fon.:
bέkə (or., bal.); béka (val.); bέ̞сə (mall.).
    Etim.:
molt insegura (cf. Corominas DECast, i, 434).

2. BECA f.
Fer una beca: fer una becaina (Begur, ap. Aguiló Dicc.).