DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATBENA f.
|| 1. Tira de tela o d'altra matèria flexible que serveix per lligar una part del cos, generalment per efectes terapèutics; cast. venda. E liguet una bena, Llull Doctr. Puer. 24. E del drap que restaua, feren vnes benes largues e embenaren tot aquell diuinal cors, Villena Vita Chr., c. 222. La nafra fresca | si li'n fan bena | se stiomena, Spill 9671. Y totes esqueixades les benes del sudari, Riber Sol ixent 29. Leuau leuau senyor dels hulls la bena | Perque veureu en clar a totes parts, Trobes V. Maria [122].
|| 2. a) Bena de vora de roba: llenca que serveix de reforç a una vorera de vestit (Lacavalleria Gazoph.).—b) Bena de ferro al entorn de una roda: cércol que enrevolta una roda per subjectar sòlidament les corbes (Lacavalleria Gazoph.).
|| 3. Bena davant els ulls, o simplement bena: obcecació, engany. Tenir una bena davant els ulls: anar enganyat o obcecat (Cat., Val., Bal.).
|| 4. Fer benes una cosa o persona: trossejar-la (Mall.). Y l'ideal quimèrich fet benes ara penja, Oliver Obres, i, 75.
Refr.—a) «Allà on no hi ha mal, no s'hi posen benes» (Mall.).—b) «Quan un s'ha de morir, els metges duen una bena davant la vista» (Mallorca).—c) «Comare de bena, al llit la te'n mena» (Proc. Olives 672).
Fon.: bέnə (pir-or., or.); bénɛ (Ll.); béna (Tortosa, Maestr., Val.); bə́nə (Mall., Ciutadella); bέ̞nɛ̞ (Maó).
Intens.: beneta, benota, benassa.
Etim.: del germ. *bĭnda, ‘faixa’.
BÈNA f.
Ovella (Men.). Prop de s'aprés la marruques quan encorrola ses benes, Ballester Xèx.—a) La bèna: joc de nins i de nines. Fan una rotlada, cada un amb les mans darrera; un volta per darrera ells i posa un mocador dins les mans d'un dels jugadors, el qual es posa a pegar amb el mocador al jugador que té al seu costat; aquest fuig, i donen la volta per fora de la rotlada fins que el perseguit torna esser en el lloc que ocupava abans, i diu bè!... (Ferreries).
Fon.: bέ̞nə (Ciutadella, Mercadal, Migjorn); bέ̞nɛ̞ (Alaior, Ferreries, Maó).
Etim.: feminització de be.