DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BOLANGERA f.
Dansa popular que ballen en el Ribagorça, Pallars, Alt Urgell, Empordà i Pla de Bages, i joc-dansa que s'usa entre la mainada de quasi tota Catalunya i a una part del Regne de València. Inflada que és [la cornamusa], la bolangera toca ab un ayre, Verdaguer Jov. 200. La manera de ballar aqueixa dansa en el Baix Empordà era la següent: Se reunien algunes parelles, feien una rodona i ballaven sempre del mateix costat mentres durava el to de la cobla o instrument; després quedaven parats en posició de sardana sense deixar se anar les mans; llavores sortia una de les parelles i quedava enmig de la rodona, i el ballador anava voltant i saltant, fent donar un volt a cada una de les noies de la rodona i un altre a la seva balladora; després aquesta es posava a ballar i feia donar un volt a cada un dels balladors de la rodona i un altre al seu ballador, i així anaven fins que havien sortit totes les parelles i havien fet el mateix que els primers. La lletra que es cantava en el tros de sardana és com segueix: «La Bolangera en té un colom | que amb la cua escombra el forn | i amb les ales la pastera, | tota ballant la Bolangera. | La Bolangera en té un conill | que no en menja pa ni mill | sinó les faves d'En Riera, | tota ballant la Bolangera. | La Bolangera en té diners | que no li costen gaire; | sí els n'ha guanyats filant | de Ripoll a Ridaura. | La Bolangera en té una cinta | que de nou en nou s'esquinça...» (recollida a Llofriu). La lletra de quan donen volts no és més que això: «Deixa l'una | i ves-te'n amb l'altra», repetit mentres dura el ball. El joc d'infants anomenat La Bolangera del colom a Catalunya i La Bolangera del tupí a Castelló de la Plana, consisteix a fer rodona i saltar, voltant i cantant una estrofa que diu: «La Bolangera té un colom | que amb la cua escombra el forn | i amb les ales la pastera; | vetaquí la Bolangera» (recollida en el Camp de Tarragona). Aquesta lletra presenta variants segons les diverses comarques. A Almenar recollírem aquesta: «La Bolangera del colom | amb la cuga escampa el forn, | amb les ales la pastera; | vetalaquí la Bolangera». A Bonansa (Ribagorça) diuen això: «La Bolangera sin colom. [sic] | amb la cuga escampa el forn, | amb les ales la pastera; | vetallí la Bolangera». A Sort, en lloc de vetaquí diuen «vet'hoaquí la Bolangera». A Castelló canten: «La Bolangera del tupí | sense foc la fa bullir; | feu-li foc i bullirà, | la Bolangera dinarà». Aquesta última variant té molta analogia amb la cançó mallorquina per La Balanguera: «La Balanguera fila fila, | la Balanguera filarà; | posau foc a sa caldera, | i sa caldera bullirà». V. Balanguera.
    Fon.: buləɲʒéɾə (pir-or., or.); bolaɲʧéɾa (Bonansa); bolaɲʒéɾɛ (Sort); bolaɲʒéɾa (Cast.).
    Etim.: del fr. boulangère, ‘fornera’.