DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BONEGAR v. tr.
Renyar, dir a algú paraules de reprensió (val.); cast. reñir. «Ma mare m'envia a dur sucre, | jo me'n menge un terrosset; | i si ma mare em bonega, | li diré que està dolcet» (cançó pop. Alcoi).
    Fon.: boneɣáɾ (Cast., Val., Al., Alcoi).
    Etim.: del llatí *bonĭfĭcare, ‘fer bo’ (cfr. Blondheim PRJ, 31).