Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bonegar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BONEGAR v. tr.
Renyar, dir a algú paraules de reprensió (val.); cast. reñir. «Ma mare m'envia a dur sucre, | jo me'n menge un terrosset; | i si ma mare em bonega, | li diré que està dolcet» (cançó pop. Alcoi).
    Fon.:
boneɣáɾ (Cast., Val., Al., Alcoi).
    Etim.:
del llatí *bonĭfĭcare, ‘fer bo’ (cfr. Blondheim PRJ, 31).