DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BONY m.
|| 1. Protuberància produïda a una superfície que normalment hauria d'esser llisa; cast. abultamiento. Los ve vn inflament ho bony sobre les costelles, Dieç Menesc. i, 9.
|| 2. ant. Casta d'adorn de roba que usaven les dones en el segle XV. Yo só qui compre alfarda, treça, listada peça, bell drap de coll, corda, trescoll, bonys e polseres, Spill 2159. En una àpoca d'una cosidora valenciana de l'any 1443, existent en l'Arx. Gral. R. Val., trobam aquestes dades: «Per salari meu de fer quatre parells de bonys... per obs de trametre al dit senyor..., un alna e tres palms de terçanell a obs dels dits bonys..., una liura e una onza de coto a obs de embotir los dits bonys..., fil e seda a obs de cosir los dits bonys..., catorce alnes de vetes a obs dels dits bonys...».
    Loc.—a) Tenir bony o bua: patir d'un o altre defecte (Mall.). De sis bous n'hi ha tres que tenen bony o bua, Roq. 36. A Menorca diuen tenir bony o forat.—b) Altre bony m'ha eixit!: ho diuen per expressar impaciència davant una nova dificultat inesperada (Mall.). Dissapte qui vé, segons noticies, ha de sortí un periòdich nou, titulat S'Ase den Mora. ¡Altre boñ m'ha exit!, Roq. 16.
    Refr.—a) «Caldera vella, bony o forat» (Cat., Bal.).—b) «Sobre bony, forondo»: ho diuen d'una desgràcia o contrarietat doble (Val.).
    Cult. pop.—A Llucmajor hi ha la creença que els qui pateixen de bonys se'n van a tirar-se a la mar per llevar-se'ls; per això molta gent no vol entrar dins la mar, per no aplegar els bonys que aquells hi han deixats.
    Fon.: bóɲ (or., occ., val., bal.).
    Intens.:—a) Aum.: bonyàs, bonyarro, bonyot, bonyarràs, bonyarrot.—b) Dim.: bonyet, bonyeu, bonyetxo, bonyiu, bonyó, bonyarrí, bonyarró.
    Etim.: desconeguda. Mots gal·lo-romànics semblants de forma i de significat al cat. bony, són inclosos per Wartburg FEW en l'article bunia, ‘rabassa’. L'ètim bony <pŭnctum, que Montoliu proposà (Est. Univ. vii, 114), no té probabilitat en l'aspecte fonètic. Segons Corominas DECast, i, 487, bony és segurament d'origen pre-romà, d'una probable forma *bunnia de la qual es troben derivats en els parlars gal·lo-romànics i ibero-romànics.