BRILLANTOR f. Qualitat de brillant; cast. brillantez. Vergonya fent als trèmols estels sa brillantor, Atlàntida, i. Els ulls negres y grans no tenien brillantor, Marquès de Camps (Catalana, i, 392).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.