DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BROCA f.
Nom genèric de diferents instruments de forma recta i llarguera, de fusta, de metall o d'altra matèria sòlida, que serveixen per foradar, per passar dins una obertura petita o per altres usos. Especialment:
|| 1. Punta d'esperó. Un parel d'esperons ab broques, doc. a. 1410 (Alós Inv. 21).
|| 2. Pua de rascle o d'altra eina punxeguda. I rascle ab III broques, inv. segle XIV o XV.
|| 3. Barrina curta que s'aplica a l'extrem d'un filabarquí o altre instrument adequat, que pren un moviment de rotació molt ràpid i serveix per foradar metalls, peces de terrissa, etc.; cast. broca, taladro. N'hi ha de diverses formes, que prenen diferents noms, com hem vist en l'article barrina: a) Broca salomònica o de cargol: té la mateixa forma que la barrina salomònica.—b) Broca de cassola o de llossa: correspon en sa forma a la barrina de mitja canya.—c) Broca d'estrella: té la mateixa forma que la barrina d'estrella.—d) Broca de barrina: correspon en sa forma a la barrina de berruga.—e) Broca de punta de llamp: aquella que té l'extrem de la punta en forma de berruga i més amunt pren la forma acanalada en espiral (Cat.).—f) Broca ximfranada o cap de frare: la que té forma cònica amb estries convergents a la punta (Cat.).
|| 4. Barrina que els boters usen per fer el forat a les bótes (Barc.).
|| 5. ant. Coltell de fulla cilíndrica. En les dites armes que volen que no sia entés punyal, brocha, ni coltell de tall, doc. a. 1341 (BABL, xi, 421). Mala broca us traga l'ull, Flor d'Enam. 90.
|| 6. ant. Instrument de punta que s'usava en la cuina i en la taula de menjar, per diferents usos. Broca dargent per torrar pan, doc. segle XIV (Catalana, ix, 94). Item una broca dargent daurada ab dues puntes, Inv. Anfós V. Item un altre broca dargent daurat que serveix per menjar ous, Inv. Anfós V.
|| 7. Estil·let, barreta cilíndrica d'acer que serveix per afilar ganivets (Cat.); cast. eslabón.
|| 8. Aixada puntera; instrument per picar pedra, que per una banda té punta i per l'altra té tall (Mall.); cast. pico. Tallat en roca | a pich de broca, Spill 14222.
|| 9. Agulla llarga per fer mitja (Puigcerdà, Ripoll). Les broques entre els dits de la mestressa... s'entrecreuaven amb prodigiosa activitat, fent mitjes d'aquella llana, «Ceretània», 19 febrer 1922.
|| 10. Fus d'acer amb una molla longitudinal, que travessa i aguanta la bitlla de la trama dins la llançadora (Cat., Val., Mall.).
|| 11. Espècie de gúbia que serveix per fer bitlles de teler (Torelló).
|| 12. En els telers de fer xarxa, cada una de les peces de filferro que disposen el fil en forma a propòsit perquè successivament es puga fer cada un dels rengles o passades de nusos de què es compon el teixit de xarxa (Pons Ind. text.).
|| 13. Bastonet envescat per caçar ocells (Cat.); cast. vergueta.
|| 14. Pal de ferro que usen els calderers per arrodonir canons (Cat.).
|| 15.   Fulla d'os un poc còncava, unida a un mànec que per l'altre cap sol tenir una fulla de ganivet, i que serveix per separar l'escorça de la soca i ficar-hi la muda per empeltar (Mall.); cast. abridor.
|| 16. Barreta de ferro de devers 30 cm. de llargària, amb cabota, que serveix per subjectar els ansins al jou (Olot, Ripoll, Conflent).
|| 17. Barreta de ferro o d'arbocer, de 20 a 25 cm. de llargària, acabada en punta, que els covoners i panerers usen per passar anses, fer voretes, etc. (Campanet).
|| 18. Cada un dels bastonets de fusta de devers 40 cm. de llargària, amb els quals travessen l'arna d'abelles perquè servesquen de suport a les bresques (Calasseit, Llucena, Cast.).
|| 19. Cada un dels dos travesserets o aspions de l'àspia de les filadores (Morella).
|| 20. Part de dalt del fus, generalment de metall, on hi ha una osca espiral per pendre-hi el fil (Men.).
|| 21. Fus petit que empren els brodadors; cast. broca.
|| 22. Espècie d'agulla o punxó de fusta, generalment de bruc, amb què travessen el capoll de certs embotits per fermar-los (Men.).
|| 23. Cilindret de fusta posat a un cap del lligam de formatge, i amb el qual la mà, fent bona presa, estreny la fogassa donant voltes de lligam (Men.)
|| 24. Bastonet d'ullastre o d'alzina que els pagesos antics duien en el coll de la camisa, en lloc de botó (Men.). «Dalt sa murada hi fa neu | i molt d'oratge que hi toca; | an es xúrics 'grada es lleu | i es bracers en duen broca» (cançó pop. Ciutadella).
|| 25. Busca que assenyala les hores en el rellotge (Empordà); cast. aguja.
|| 26. Penell (Aiguaviva); cast. veleta.
    Loc.
—Dur per la broca, o dur a la broca, o pendre per la broca: prendre algú per víctima o objecte de persecució, de tírria o de burla continuada (Mall.). Qui de voltros es capás de sufrí que el dugan per la broca, l'anomenin, l'estamenetjin y el mermulin, Ignor. 25.
    Fon.: bɾɔ́kə (pir-or., or.); bɾɔ́kɛ (Ll.); bɾɔ́ka (Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestr., Cast.); bɾɔ̞́ka (Val.); bɾɔ̞́kə (bal.); bɾɔ̞́сə (Palma, Manacor).
    Intens.:—a) Aum.: brocassa, brocarra, brocota;—b) Dim.: broqueta, broquetxa, broqueua, brocona.
    Etim.: del llatí brŏcca, feminització de brŏccus, ‘dents que surten molt’.

BROCÀ topon.
|| 1. Poble situat a la dreta del Llobregat, 18 quilòmetres al N. de Berga.
|| 2. Llin. existent a Barcelona.
    Etim.: desconeguda, segurament pre-romana (cfr. Meyer-Lübke Noms lloch Urg. 8; Aebischer Topon. 71).