DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRUSCA f.
I. || 1. Llenya prima, arbusts (Mall.); cast. broza, maleza.
|| 2. Ramutxalla, conjunt de branques primes dels abres (Eiv.).
|| 3. Pluja menuda, de gotetes (Mall., Men.); cast. llovizna, mollina. Un dia de brusca y fanquim, Roq. 12. Quant caurà fina la brusca Riber Sol ixent, 11. Brusca de caragols: plugeta d'estiu o de primavera (Mall.).
|| 4. met. Embriaguesa (Mall.); cast. mona, turca. «Dur mitja brusca»: estar un poc embriagat (Mall.).
II. || 1. Bastonet de ferro que serveix de mida al mig càntir quan mesuren oli o vi (Urgell, Segarra).
|| 2. Llistó al qual es passen els punts que senyalen la curvatura de les peces d'arboradura (Cat.).
|| 3. nàut. Curvatura del bau i de les peces d'arboradura des d'un dels diàmetres extrems al principal (Cat.).
|| 4. nàut. Alçada del punt mitjà del cantell de dalt del bau mestre sobre la recta que uneix els dos caps (Cat.).
|| 5. nàut. Biaix que formen les veles quadres que no tenen igual amplada per un caient que per l'altre (Amades-Roig Voc. naveg.).
    Loc.
Faltar a algú una brusca, o faltar-li brusques: faltar-li enteniment, no tenir el seny complert (Mall.). Es diu per al·lusió als sembrats, els quals a vegades estan a punt de granar i no els falta més que una mica de pluja (una brusca). A tu't manquen brusques | per poder granar, Penya Poes. 18.
    Refr.
—«Un tassó de vi i una brusca prima, enganen un homo» (Mall.): vol dir que hi ha coses aparentment insignificants que produeixen efectes més importants que no es feien comptes.
    Fon.: bɾúskə (or., bal.).
    Intens.: brusqueta, brusquina, bruscona i altres (V. els articles especials d'aquests derivats).
    Etim.: del llatí *brūsca, forma plural o femenina de brūscum, ‘excrescència de la soca d'un arbre’. Cfr. el prov. brusc ‘esbarzer’, prov. ant. brusca ‘brossalla’, prov. mod. brusco, ‘esbarzer’ (FEW, i, 575). Segons J. Hubschmid (ELH, i, 142), el mot llatí és d'origen cèltic.

2. BRUSCA
Llin. existent a Barcelona, Ulldecona, Xerta, etc.